Dues boniques paraules per descriure un any de ma vida, aquest que deixem enrere en poc més d'unes hores. És tard (pràcticament són les dues de la matinada), estic cansat i tinc son. Però no puc dormir. Com de costum, quan no dormo penso. I quan penso, no dormo. Així que avui m'ha picat per preguntar-me que tal m'ha anat l'any...
L'any 2009 per mi comença a l'abril, ja que els primers tres mesos van ser d'allo més aburrits. Mati classe. Tarda a casa. Odio l'hivern, la pluja em deprimeix i el vent em despentina així que no solc sortir gaire fins a la primavera. Hiberno. Però l'abril ja és una altre història. El calendari es presenta complet i divertit. Primer, a Londres amb l'institut. Després Setmana Santa, Sant Jordi i El pont de maig. Viure i sentir. Estudiar poc i sortir. Al juny els examens. Massa fàcils i tot que eren. Notes brillants i Bon voyage! S'ha de dir que des d'allavorens hi ha gent que no veig. Gent amb la que he compartit vivències al llarg de la eso, ara ens separem completament sense saber res de nosaltres. Això s'ha de solucionar aviat, a veure si podem quedar algun dia abans de començar de nou les classes! El juny també torno a fer castells. La gran novetat respecte l'any passat: un grup nombrós de gent jove vé a fer castells per primer cop, i n'aniran arribant més al llarg de l'estiu! Aquest grup passarà a ser en només dos o tres mesos aquells amb els qui puc contar, els amics.
Després d'una primavera ràpida, l'estiu comença fort i apunta alt. Sant Joan a la platja. Simplement fantàstic. Crec que mai havia dormit tan poc en una nit i tant en un dia. Només ens va faltar una foguera per calentar-nos. Després d'això, un juliol intens. Platja, Diada o Migdiada durant el dia. Festa, Piscina o Assaig a la nit. Els dies corren, estic feliç. Fa quatre mesos no podria haver-me imaginat un canvi tan radical.
El millor moment de l'any va ser, sense cap dubte, una nit calorosa del quinze d'agost. Qui havia de dir-me que la temperatura pujaria uns pocs graus en qüestió de minuts? Aquell petó va ser màgic. I el somriure que vaig portar durant la setmana següent va ser radiant. Recordeu la mirada que em vau llençar quant vaig entrar al bar del port on estaveu? Aquest sentiment va durar ben bé mes i escaig. Un Sant Fèlix a Vilafranca esgotador i una diada a Guissona sorprenent. Se suposa que jo venia a fer castells, dinar i de cap a la piscina. Doncs la cosa va anar al revés: primer dinar a l'herba, després piscina no gaire lluny i després castells passats per aigua. Qui ho pugui entendre que ho entengui. Una setmana més tard, ple de dubtes decideixo deixar les coses on toquen. I a mi em toca Tarragona.
Arriba la festa major. A Santa Tecla vaig disfrutar amb la tripleta màgica en una plaça plena de gom a gom. A quanta gent vaig arribar a saludar...? Tot i això, no estava en un bon moment. El meu cap havia de treure fum per nassos. tot el dia pensant, rondinant i formulant preguntes del tipus "i si...?". Ara m'ignorava, qui ho havia de dir...?
Havien començat les classes. Faig primer de Batxillerat en un institut nou en el que conec a ben poca gent. Els primers dies van ser durs. Arribar a casa després d'assaig, fer tooota la feina del dia i adormir-me, a les tantes de la nit, al safareig; això si no contem el haver-me de llevar a les set, marxar de casa a les 8 i tornar a quarts de quatre amb el temps just per dinar abans de tornar a marxar... ei, però la festa i el sortir segueixen sent sagrats!!
I vaig estar tocat fins al novembre (fa quatre dies). Santa Úrsula a Valls la vaig veure des del balcó de l'ajuntament. I per tots sants vam tornar a vilafranca, sabent que l'endemà tenia dos examens! Va mereixer la pena? Doncs si. l'últim cop que vec als companys d'altres colles enguany... que dius d'una diada a Terrassa? Ah, doncs el 22 vam montar una excursió caríssima (va costar an eye of the face and part of the other) fins a Terrassa, on vam convidar a les vilafranquines. Nosaltres ens vam equivocar de tren, jo em vaig barallar amb el taquillero de sant vicenç de calders i elles van perdre el tren perquè es van adormir. És igual. Un dia molt bonic, per recordar.
Ara torno a estar de capa caiguda. Hivern per setzè cop a ma vida. Desitjo que tu i jo ens veiem. Les notes, no gaire bones. Un simple notable de mitja. Trobo a faltar a molta gent. D'altres, em sobren. M'arrepenteixo d'alguna cosa? Doncs no. Coses de la màgia...
Gràcies per aquest 2009 a la gent de 4tD; als nous de la jove; a tu, X; i a tot aquell amb qui m'hagi rigut i divertit enguany.
Un petó i feliç 2010.
Lluís.
Els dos bàndols, els malalleti (el pare de família és cosí del fill que té un nebot a la cosa nostra) i els molotov (la mare de la qual és la cap del torn de nit a la riojana) es van enfrontar al voler la part russa una pizzeria-geladeria en la què subcontractar sense-papers i l'equivalent italiana un monument a Lenin en el garito de la conserge, que van prejubilar l'altre dia per confondre un nen amb un gat i llençar-li matarrates. La resta dels habitants de l'escala reclamaven un ascensor. (Cal recordar que l'edifici té més de 20 plantes).
