BLOG TANCAT - Reflexions d'una Cabreta

ENS MUDEM!!

2010-02-23T22:40:00.000+01:00

SENYORS: ENS MUDEM!! APROFITO L'INICI DE LA NOVA TEMPORADA CASTELLERA PER REESTRUCTURAR EL BLOG COMPLETAMENT. ELS ARTICLES DEDICATS ALS CASTELLS ELS PODREU TROBAR A "EL SAFAREIG CASTELLER"; MENTRES QUE LES REFLEXIONS HAN PASSAT A "EL SAFAREIG". MOLTES GRÀCIES!! [i enteneu el canvi, si us plau ;)

podeu veure els nous blogs clicant als enllaços seguents

2010-02-20T20:21:00.001+01:00

PONUNKILLOENTUVIDA
Els killos són una espècie urbana, el cervell dels quals és comparable al d'una ameba. Ameba? Evidentment estava exagerant. Tothom sap que les amebes no tenen cervell, però, tot i això, una ameba té molt més cervell que un killo. Això a primera vista pot semblar incomprensible. Però en realitat és molt simple. Una ameba és un ésser unicel·lurar, que neix, es nodreix, es relaciona amb el medi, es reprodueix i mor. Un killo és una massa que intenta semblar musculosa que neix, va al gimnas, vacila, folla, balla reggeaton i madura.

L'habitat killaco té la seva capital a ssSaaVvaDËEl, però en podem trobar en pràcticament totes les ciutats catalanes. A destacar aquestes.

Però com podem saber quan ens enfrontem amb un killo?
Molt bona pregunta. Llàstima que la resposta sigui massa senzilla. Un killo té un concepte de l'estètica completament deformat i transformat, car que la seva intel·ligència i el seu domini sobre la raó no poden intentar assimilar quelcom superior.
L'aparença externa es configura de la següent manera. El cabell rapat als costats és obligatori. A la part central de la testa, hom pot escollir si deixar-se'l llarg, engominar-se'l (perdó, enmarranar-se'l) o fer-se metxes d'un to ros o pel-roig. També poden portar una gorra o la caputxa d'una dessuadora per sobre. A la cara portaran sempre cicatrius i n'estaran orgullosos d'elles, com si fossin cicatrius de guerra. A més a més, podrem comprobar que els pircings abunden en el seu rostre.
L'uniforme consisteix en un xandall i una cadena d'or (o similar) al coll, amb una creu ben gran penjant. En el cas de que faci molt de fred, els killos més intel·ligents van amb samarreta de tirants, ensenyant els seus músculs. Els que no ho són tant, aniran sense samarreta directament. També hi ha uns pocs que portaran un abric de seixanta quilos, comprat al mercadillo o al mercadillo-pijo (Bershka, H&M). Aquests abrics es caracteritzen per portar un pel al voltant del coll, ser de color negre, i fotre una pudor insoportable.
Pel que fa a les sabates, portaran les més cares (és a dir, d'imitació). Naik, Adias, Ribuc). La característica necessària, obligatòria i inconfundible de les sabates és el seu índex d'horteritat/horterisme. Elevadíssim seria poc. Potser seria correcte elevadississississim. El dia en què un filòleg s'interesi per aquest article, que ho faci notar a l'autor.
Els accessoris imprescindibles són el mòbil amb un altaveu que sempre escoltaràs quan menys ganes tinguis d'escoltar-lo. A l'autobus, al cotxe o caminant pel carrer. Recorda que l'objectiu de tot killo és vacilar i barallar-se.
En una fotografia podrem distingir a un killo per les estúpides postures que adopta davant la càmara. Riure els hi és prohibit. L'humor intel·ligent els hi és innaccessible.

Què pensa un killo de una persona normal?
Això és més complicat d'expressar. Deixeu-me que us expliqui. Vosaltres podeu pensar quelcom d'una persona perquè penseu. Però, una persona que no pensa, com voleu que tingui una opinió. I com teniu els sants collons de demanar una opinió argumentada? Els seus arguments sempre seràn: "viiVaah'paÑah", "M'eshTtaaäs vasilando0h?" i "ablhamMmmeeh eN crRistiiano0O0oh!" Aquests exemples corroboren la teoria de l'educació.
Segons la teoria de l'educació, cap killo que sigui capaç de parlar correctament una llengua tindrà uns coneixements mínims d'ortografia, gramàtica. Igualment, les ciències i la filosofia són matèries completament desconegudes. Solen triomfar a Educació física i en acumulació d'amonestacions, expedients i absències.
Cal no oblidar, que per un killo, ser malote és fer les coses d'una manera correcta. I si a més a més poden enfrontar-se amb algú a l'hora de fer les coses malament, millor. és per això que nosaltres no podem caure en els seus paranys. Recordeu que som superiors.

Llenguatge killaco
Recordeu els exemples de frases anteriors? Ara anem a interpretar-les.
1r. l'alfabet killo està composat per 82 lletres. Es diferencia del català per l'absència de la Q i de Ç.
2n. De les 82 lletres, en rares ocasions trobarem una de les 5 vocals de les què disposen. És per això que l'idioma killo s'assembla molt al dels alemanys quan porten un cert grau d'alcohol a la sang.
3r. Totes les paraules porten una H. I el 80%, més d'una
4t. Un killo no enten de gramàtica. No trobareu més signes de puntuació que un interrogant ¿ al final d'una qüestió. Com a conseqüència d'aquest punt, la gent normal no som capaces de desxifrar els missatges intel·ligibles freqüentment escrits per killos.
5è. ús indiferenciat de majúscules, minuscules i números en les seves frases.

Lleis dels killos
Llei de la baralla. En una baralla, nosaltres hem de ser quatre vegades el nombre de contrincants o víctimes. Per això, ens organitzem en bandes de 8 o més killos al patrullar els nostres carrers.
El killo té la obligació d'atacar a certes classes socials: Nens, vells i estudiants. Mai, amb grups de més de dues persones.

Llei del Treball
s'evita estudiar o treballar de totes en totes. Però com l'estat espanyol es nega a donar-nos una pensió, podeu escollir entre Lladres, goril·les o putes si sou homes i Esteciens, perruqueres o putes si sou dones. 20 centimos, cagad en el cap

Llei de la música
Tot el que no sigui reggeaton no és música.

Llei de tràfic.
I. Un killo sempre conduirà begut
II. En cas de que no hagi begut, conduirà un altre killo.
III. De les senyals de trànsit. Degut a l'escassa intel·ligència d'un killo, a les autoescoles els preparen per a una manera diferent de conduir. "Cedeixi el pas" sempre significarà que l'altre s'aturi. "Stop" és la traducció de Sempre pararàs tu del killaco (Siempreeh te obligoo0h a paräaH!). Un prohibit adelantar està dibuixat cap a l'esquerra, per tant, vol dir obligatorietat d'adelantar per la dreta.
IV. Sobre els semàfors. Cal recordar que es creu que els killos són daltònics i per això no respecten els semàfors. No els hi tingueu en comte.

NOTA: si un killo veu un conductor amb una L darrere, piteu-lo, insulteu-lo, llenceu-li totxos o empotreu-vos-hi.

Com podeu comprobar, un killo és estúpid, idiota, fatxa, incult, xulo, mentider... millor no preguntar-s'ho

Estol, RacóCatalà, Tarragona

RECORDEU QUE TOT ALLÒ ESCRIT AQUÍ ÉS PER HUMOR!

Aqui no hay quien viva

2010-01-04T11:39:00.004+01:00

Us imagineu que un dia aneu a una reunió de veins i heu de portar la navalla enlloc del bolsu, la pistola enlloc de la cartera, el ganivet de carnisser i el bazoka amagat als calçotets? Doncs a cert poblet del sud, això no passa; però els veins s'esbatussen per algu tan creible com la decoració de les zones comunes. (NOTA:la llei d'allò què és de comú no és de ningú no s'aplica en aquest cas)

Els dos bàndols, els malalleti (el pare de família és cosí del fill que té un nebot a la cosa nostra) i els molotov (la mare de la qual és la cap del torn de nit a la riojana) es van enfrontar al voler la part russa una pizzeria-geladeria en la què subcontractar sense-papers i l'equivalent italiana un monument a Lenin en el garito de la conserge, que van prejubilar l'altre dia per confondre un nen amb un gat i llençar-li matarrates. La resta dels habitants de l'escala reclamaven un ascensor. (Cal recordar que l'edifici té més de 20 plantes).

La resta de veins els van fer fora de la reunió als extrangers, que van acordar un duel al bar fàrgüest. Dotze tios armats per bàndol van estar produint actes de barbarisme al local, fins que van venir els mossos, els bombers, el cura, el tal iván i les enfermeres per tal de finalitzar amb l'episodi de violència barèstica. L'assumpte va acabar amb -5 morts i 13,49 ferits greus.

[Basat en fets reals, clica'm]

Corren...

2010-01-04T01:36:00.004+01:00

Corren els dies i les nits.
Corren mesos i anys.
Corre l'aigua del riu i el mar.
Però tot resta igual.
Només tu i jo canviem...

I ja som al 2010. Què m'espera aquest any?

Màgic i Sorprenent

2009-12-28T11:26:00.000+01:00

Dues boniques paraules per descriure un any de ma vida, aquest que deixem enrere en poc més d'unes hores. És tard (pràcticament són les dues de la matinada), estic cansat i tinc son. Però no puc dormir. Com de costum, quan no dormo penso. I quan penso, no dormo. Així que avui m'ha picat per preguntar-me que tal m'ha anat l'any...

L'any 2009 per mi comença a l'abril, ja que els primers tres mesos van ser d'allo més aburrits. Mati classe. Tarda a casa. Odio l'hivern, la pluja em deprimeix i el vent em despentina així que no solc sortir gaire fins a la primavera. Hiberno. Però l'abril ja és una altre història. El calendari es presenta complet i divertit. Primer, a Londres amb l'institut. Després Setmana Santa, Sant Jordi i El pont de maig. Viure i sentir. Estudiar poc i sortir. Al juny els examens. Massa fàcils i tot que eren. Notes brillants i Bon voyage! S'ha de dir que des d'allavorens hi ha gent que no veig. Gent amb la que he compartit vivències al llarg de la eso, ara ens separem completament sense saber res de nosaltres. Això s'ha de solucionar aviat, a veure si podem quedar algun dia abans de començar de nou les classes! El juny també torno a fer castells. La gran novetat respecte l'any passat: un grup nombrós de gent jove vé a fer castells per primer cop, i n'aniran arribant més al llarg de l'estiu! Aquest grup passarà a ser en només dos o tres mesos aquells amb els qui puc contar, els amics.

Després d'una primavera ràpida, l'estiu comença fort i apunta alt. Sant Joan a la platja. Simplement fantàstic. Crec que mai havia dormit tan poc en una nit i tant en un dia. Només ens va faltar una foguera per calentar-nos. Després d'això, un juliol intens. Platja, Diada o Migdiada durant el dia. Festa, Piscina o Assaig a la nit. Els dies corren, estic feliç. Fa quatre mesos no podria haver-me imaginat un canvi tan radical.

El millor moment de l'any va ser, sense cap dubte, una nit calorosa del quinze d'agost. Qui havia de dir-me que la temperatura pujaria uns pocs graus en qüestió de minuts? Aquell petó va ser màgic. I el somriure que vaig portar durant la setmana següent va ser radiant. Recordeu la mirada que em vau llençar quant vaig entrar al bar del port on estaveu? Aquest sentiment va durar ben bé mes i escaig. Un Sant Fèlix a Vilafranca esgotador i una diada a Guissona sorprenent. Se suposa que jo venia a fer castells, dinar i de cap a la piscina. Doncs la cosa va anar al revés: primer dinar a l'herba, després piscina no gaire lluny i després castells passats per aigua. Qui ho pugui entendre que ho entengui. Una setmana més tard, ple de dubtes decideixo deixar les coses on toquen. I a mi em toca Tarragona.

Arriba la festa major. A Santa Tecla vaig disfrutar amb la tripleta màgica en una plaça plena de gom a gom. A quanta gent vaig arribar a saludar...? Tot i això, no estava en un bon moment. El meu cap havia de treure fum per nassos. tot el dia pensant, rondinant i formulant preguntes del tipus "i si...?". Ara m'ignorava, qui ho havia de dir...?

Havien començat les classes. Faig primer de Batxillerat en un institut nou en el que conec a ben poca gent. Els primers dies van ser durs. Arribar a casa després d'assaig, fer tooota la feina del dia i adormir-me, a les tantes de la nit, al safareig; això si no contem el haver-me de llevar a les set, marxar de casa a les 8 i tornar a quarts de quatre amb el temps just per dinar abans de tornar a marxar... ei, però la festa i el sortir segueixen sent sagrats!!

I vaig estar tocat fins al novembre (fa quatre dies). Santa Úrsula a Valls la vaig veure des del balcó de l'ajuntament. I per tots sants vam tornar a vilafranca, sabent que l'endemà tenia dos examens! Va mereixer la pena? Doncs si. l'últim cop que vec als companys d'altres colles enguany... que dius d'una diada a Terrassa? Ah, doncs el 22 vam montar una excursió caríssima (va costar an eye of the face and part of the other) fins a Terrassa, on vam convidar a les vilafranquines. Nosaltres ens vam equivocar de tren, jo em vaig barallar amb el taquillero de sant vicenç de calders i elles van perdre el tren perquè es van adormir. És igual. Un dia molt bonic, per recordar.

Ara torno a estar de capa caiguda. Hivern per setzè cop a ma vida. Desitjo que tu i jo ens veiem. Les notes, no gaire bones. Un simple notable de mitja. Trobo a faltar a molta gent. D'altres, em sobren. M'arrepenteixo d'alguna cosa? Doncs no. Coses de la màgia...

Gràcies per aquest 2009 a la gent de 4tD; als nous de la jove; a tu, X; i a tot aquell amb qui m'hagi rigut i divertit enguany.

Un petó i feliç 2010.

Lluís.

Com treure un 9 a filosofia

2009-12-11T15:19:00.006+01:00

Senyors, avui m'han donat un examen i aprofitaré que fa molt que no escric de forma "seriosa" per comentar-lo. Això si, a la meva manera.

1. Quines són les funcions, el tema i les branques de la filosofia? Quina necessitat tenim d'utilitzar la filosofia?

La funció principal de la filosofia és la de tocar els collons al personal; personalment els collons són tocats per la filosofia al haver d'estudiar-la. A l'estudiar hem de memoritzar una relació de personatges estúpids que no tenien res millor a fer que pensar, amb una sèrie de pensaments estúpids pronunciats per una sèrie de personatges estúpids que no tenien res millor a fer que pensar. El tema de la filosofia és molt filosofic. Inútil, inintel·ligible i il·legible. Infumable, inaguantable i insoportable. Incomprensible, incompressible i impossible. I qualsevol altre "in" que trobeu.

Pel que fa a la necessitat de la filosofia; jo crec que vostè (senyor professor) s'ha confós al formular la qüestió. Volia dir de despreciar la filosofia. Respondré a això. La filosofia és despreciable per tota la gamma d'ins que he dit abans. És despreciable per ser un TOSTÓN. En majúscules. I es despreciable perquè és una matèria que no em servirà per a res en el dia de demà. apendre a escriure? Ja en se! Gràmatica? Ortografia? una falta màxim en un exàmen. Saber com pensen els altres? Posa telecinco.

2.Expliqueu l'arbre del coneixement humà.
Segons el llibre, les arrels del arbre del coneixement humà són extenses i sostenen tota la resta. Estan constituides per la religió, els mites... Això és una paradoxa. com pot sostenir quelcom la religió? (Quelcom real, demostrable científicament, clar). El tronc és la filosofia, la que s'encarrega d'organitzar el coneixement (mentida). I la copa són les ciències particulars. (como el patio de mi casa, que es particular). Així doncs, aquestes ciències particulars estan sostingudes per la religió i la filosofia.

Però recordeu que quan arriba l'hivern, les fulles cauen..

5. Defineix aquests conceptes

Etnocentrisme: pensar que la teva tribu està al centre de la Terra, a uns 6000ºC
Escepticisme: forma de pensar d'una persona que pensa massa al pensar que allò que altres pensen s'ha de pensar al pensar que no s'ha de creure el que altres pensen. (toma!)
Empirisme: Ciència que estúdia els prismes
Dogmatisme: dícese d'un do diví que t'otorga capacitat de ser magnètic. Ojalá el profe de filo ho tingués, que cada dia a les 3 passa un camió de ferralla per davant del insti...

Correccions

2009-12-10T16:37:00.002+01:00

Bones! Sapigueu que he tocat diversos escrits per errors. Si en trobeu algun més deixeu un comentari i es canvia ;)

La vella a shangai... La jove, a casa!

2009-12-05T17:36:00.003+01:00

A lapinya.cat fa temps teníem un fil que es deia Notícia Extraordinaria. Parlava sobre un notición que va donar la colla vella: un viatge a la expo universal de Shangai. Doncs bé, com creieu que ha aconseguit la vella el viatge a shangai?

Fa uns anyets que a la CCCC es parla de portar la Colla Jove Xiquets de Tarragona a l'extranger. El 2008 va sorgir la possibilitat d'anar a Tallin (Estònia); però es va decidir que hi anés la Joves de Valls per qüestió pressupostària i de finançament.

Enguany, la colla jove ha anat a Luxemburg, però la CCCC va veure que era massa poc, que la jove es mereix més. Així doncs, quan va sorgir la opció d'anar a Shangai, el Carod Rovia va creure adient que hi anés la jove. L'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat i la Jove van parlar pel tema econòmic, tot bé, no hi ha cap inconvenient. Però tots sabem com crisparia la ciutat si l'ajuntament de tarragona pagués un viatge a una de les colles. Solució: doncs que hi vagin Xiquets i la Jove. No es va signar cap precontracte, i l'assumpte va quedar tancat... teoricament.

Però un tal Ivan Rodón (Un casteller de la vella que és el cap de premsa d'Ernest Benach) va assabentar-se'n i, juntament amb altres polítics de la colla vella, van convèncer a la generalitat per que hi anés la vella amb la simple excusa de que sent una sola colla, la colla degana, la colla que ha fet viatges a EEUU, seria més econòmic.

I una carta va arribar a la vella per dir que ha estat elegida per anar a shangai pels motius esmentats anteriorment.

I colorín colorado, este cuento, no ha acabado!

Efectes jarchídicos

2009-11-25T20:58:00.002+01:00

si us plau, algú que tingui pietat de mi i m'ajudiii!!! (tot seguit, una prova de què collons tinc entre mans: la literatura mística)

19:56) TOMAS:	mamonet,també ta fet gràcia la farigola
(19:57) [Jarchas y farig:	no! però es la unica manera de aprendre la mística
(19:58) TOMAS:	em refereixo a nombra-la farigola
(19:58) [Jarchas y farig:	ah nono jo vaig fumat ara mateix Crec en Déu en tots sants i en la poesia drogadictícia
(19:59) TOMAS:	ves a cagar
(19:59) [Jarchas y farig:	es cert! Deu existeix! ho ha dit la profe i jo he vist la lluuum!
(19:59) [Jarchas y farig:	la literatura és el millor del món!!
(20:00) TOMAS:	au,ves i pren-te la medicació
(20:00) [Jarchas y farig:	més biblia? d'accord, mossen demà m'acompanyes a missa oi?
(20:00) [Jarchas y farig:	hem de sacrificar l'ànima purificar-la per l'unió de l'ànima amb déu
(20:00) TOMAS:	tu estas cada dia més fatal, això que s'acavin les diades castelleres i no puguis tirar l'ham t'afecta
(20:00) [Jarchas y farig:	i abandonar d'una vegada aquest món miserable
(20:01) TOMAS:	si vols quedem a les 7 i et faig un exorcisme a clatellots
(20:01) [Jarchas y farig:	Ah si! diuen que el càstic físic és el millor per combatre l'ànsia de sexe
(20:02) [Jarchas y farig:	l'abstinencia sexual és el mes dur! pero per l'unió amb la divinitaat aaah tot mereix la pena
(20:03) [Jarchas y farig:	In nomber pater, mater, spirictus sanctis...!

2009-11-18T15:48:00.002+01:00

Bona tarda cabrits. Avui em digno a escriure. Dies enrere no podia ni tenia ganes d'escriure. De fet, segueixo sense tenir-ne però necessito soltar d'una vegada un cúmul de coses, fets i accions que fan presió per sortir, i passo d'explotar.

La setmana passada, vaig estar amb la grip. Ja em podeu veure a mi, al llit i quiet durant els 5 dies que em va durar. La grip em va aixafar el cap de setmana, una hipotètica sortida a sants-el clot, dos sopars (un amb amics i l'altre amb l'escola de castells) i una nit de festa... Genial! i per si fos poc el cap de setmana anterior tampoc vaig poder sortir més enllà dels contenidors de la vorera del davant. Per si fos poc, tinc un munt d'estres; i se m'avé a sobre una setmana d'examens que dura VINT dies i al llarg de la qual tinc SIS examens importantíssims i TRES més, que bé, segueixen sent exàmens. I els problemes no se m'acaben aquí. Últimament em sento extrany i malament alhora. Penso que s'em critica (ja sigui amb arguments o sense ells, se m'en refot), que se m'ignora, que se m'evita. potser és només una paranoia produida per no poder sortir...

També em sento malament per moltes coses, amb moltes coses i com a conseqüència de moltes coses. A tu t'enyoro i t'extranyo. El temps se m'escapa de les mans. I a vosaltres us trobo a faltar, prefereixo allò a l'anglès que faig ara. Tampoc tinc amb qui recolzar-me en els moments més dificils, abans com a mínim, sí que hi havia algú per escoltar-me. Sento que he fallat en dues de les tres decisions importants què he pres. Necessito l'aigua, el sol, la vida, l'estiu. Enveges. Baralles. Pensaments.

Però direu: i a mi, què?

Filosofant a Filosofia? I un filosòf!

2009-11-03T19:20:00.005+01:00

Última hora del matí, són dos quarts de tres i m'estic aburrint a classe de filosofia. Jo em pregunto de qui ha estat la brillant idea de fotre filo després de literatura i abans de dinar!! És per penjar-lo! No veieu que les neurones es cansen i s'adormen? Les neurones i les persones... Podríem considerar aquesta hora de dimarts migdia com una de les hores per fer campana per excel·lencia (ho tenim a huevo).

I jo em qüestiono: quina mena de classe de filosofia és una en la que el professor parla (de manera lenta) sobre els marges. - Que si s'han de posar a dreta i esquerra, que amunt i avall. Però que els més importants són amunt i esquerra... Ah no! Dreta i amunt. I que deixem els marges marginats i que, per escriure, tenim més foli. - Un conyasso, no? - I què això és de sentit comú. I que no és torni a repetir. - zzzz....

Dos quarts i deu minuts. Canvi de tema. - I que heu d'utilitzar bolis normals, no d'aquells de gel, dels que es corre la tinta i després no hi ha qui ho llegeixi. ho heu apuntat? Bolis, normals. I bona cal·ligrafía, que per molt boli normal que tinguem, si no tenim bona cal·ligrafía és com si tinguessim un boli dels que es corre la tinta. - És normal preparar un esborrany per al blog en una classe així amb una mà mentres amb l'altre estic copiant uns apunts que deixaré al calaix i que no em tornaré a mirar fins el dia abans de l'examen? (sí, el professor parla tan lent que puc fer les dues coses!). I ell dale pedales: - Una persona escriu el que escriu, i si escriu de manera que no se l'entengui, ningú pot saber que escriu. Per això heu de fer una bona cal·ligrafia. I una bona ortografia. I heu de redactar bé.

Tres quarts de tres: tinc una gana d'impresió i unes ganes de marxar impresionants. Ai. Ja puc tatxar aquesta frase que el professor ha dit que no podem utilitzar la primera persona del singular ni la segona tampoc. Rectificació: hom té una gana d'impresió i unes ganes de marxar impresionants. Vosaltres veieu la diferencia? Hom creu que és il·logic...

Tres quarts i mig: tanco els llibres i em poso a reflexionar sobre el que ha explicat el professor:

RIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIING: Les tres. Que et bombin filosofia!!

IKEA, a Vilafranca

2009-11-02T08:01:00.010+01:00

Són les vuit quan la primera llum del dia (i la primera trucada telefònica) em desperta. He dormit una hora i escaig i no sé ben bé que estic fent tan aviat. Tinc una mica de mal de cap, potser ahir se'm va anar una miqueta la mà bevent licors... em vesteixo i esmorzo. Destí del dia? Vilafranca del Penedès. Que sapigueu que anirem a Vilafranca a l'antiga: amb carro. I es que la renfe cada dia està pitjor: com és possible que s'aturi un tren a meitat de camí i que s'apaguin totes les llums?

Arribo a plaça una horeta abans de que comenci l'actuació, ja que és el temps que necessito per trobar un balcó des del qual pugui veure la diada (l'objectiu del dia és aconseguir pujar a un balcó). Intento amb l'ajuntament i hi aconsegueixo pujar. Un cop dalt, però, un guàrdia molt simpàtic ens diu quatre coses i ens "convida" a baixar. Comença la diada amb els pilars caminant i encara no tinc balcó, així que em toca quedar-me amb els peus a terra. La diada s'inicia amb un tres de nou folrat de Capgrossos paradet, tot i que una mica lent. És nota que els blaus pensen més en el quatre de nou que portaran a continuació.

El segon castell de la jornada és el tres de Déu dels verds. I de Déu i no de deu, perquè sembla ser que Déu els impedeix fer aquest castell. El castell és quadra des de les altures: el cap de colla vilafranquí puja al balcó de l'ajuntament per fer-ho. Sapigueu que em vaig enrecordar de tota la seva ascendència. Després de 35 minutets (de rellotge) pugen els segons, i amb ells, un folre enorme. Amb quints col·locats, sembla que una de les rengles queda un pèl baixa i oberta, però tiren el castell amunt. Molt més tranquil que l'intent que van protagonitzar per Sant Fèlix, col·loquen dosos amb una calma relativa. Una llàstima que caigués quan l'acotxador feia els passos per situar-se! I és que, ni que sigui verd, tinc ganes de veure un castell que mai he vist descarregar.

Després de la caiguda, Castellers de Lleida alcen un carro gros, que queda en carregat i que els condicionarà la diada completament. Cal recordar que els bordeus van anunciar el tres de nou amb folre per aquesta diada; però les contínues baixes i els desafortunats accidents que han anat patint castellers de tots els pisos, han fet que les pretensions es rebaixessin al nivell de la trileta, que "tampoco es moco de pavo". Tanquen la primera ronda una colla castellera amb la que no havia coincidit en cap ocasió i que podríem considerar com una de les colles revelació d'aquest 2009: els Al·lots de Llevant. Els verd-foscos alcen un cinc de set lent però segur.

Heu vist com en aquesta primera ronda m'he allargat molt? Això és perquè no he trobat amb ningú amb el que distreure'm. Estigueu tranquils que amb la mà d'amics i coneguts que hi han d'haver en la diada vilafranquina, segur que em trobo amb algú molt aviat.

La segona ronda comença amb el quatre de nou amb folre blau. El quatre puja amb la mateixa calma que el tres i els capgrossos fan l'aleta d'un castell espectacular, i cada dia més difícil de veure. A la descarregada, però, toca treballar-lo una mica més; tot i que no arriba a perillar. Torn dels verds, que intenten el dos emmanillat. El castell puja còmode mentre les gralles van refilant. Un dos de nou paradet i preciós, el dels vilafranquins!

Lleida intenta tot seguit, un altre dos; en aquest cas el folrat. Comença a pujar. El dos de vuit amb folre és un castell que la colla lleidatana sempre ha descarregat o desmun... PAM! Em giro i veig que el dos ja no hi és, i això significa que ha quedat com intent. Ajudo a baixar gent d'asobre de la pinya lleidatana quan em conviden al bar. Jo, que no sé dir que no, hi vaig. del quatre de vuit que al·lots carrega per acabar la segona ronda no puc dir gran cosa, doncs em va agafar per sorpresa completament i amb prou feines vaig tenir temps de sortir del bar i veure l'aleta. El castell cau just després d'aquesta. Això sí: els verd-foscos són la primera colla castellera de les illes balears que aconsegueixen carregar un castell de vuit. Felicitats!

I a què no sabeu qui em saluda just al tornar a situar-me a plaça? l'Elisabet Carnicé! Això és el que passa quan et passeges per les places com si fossis a casa teva: que t'acaba coneixent tothom! El quatre de vuit amb el pilar enmig que intenten com a tercer castell els capgrossos és tot un èxit! Descarregat amb una calma aparent, els otorga als blaus una tripleta vilafranquina, la primera de la temporada. A veure si rematen l'actuació amb el pilar de set! Vilafranca es disposa a provar el mateix castell, però al damunt d'un folre. El quatre el carreguen i el descarreguen sense dificultat, però al deixar el pilar sol a sobre del folre, cau. Lleida torna a intentar el dos de vuit folrat, amb un resultat similar a l'anterior (queda com a intent) i Al·lots descarrega el dos de set de manera lenta. A veure quan els puc tornar a veure!

En una quarta ronda (no es podien fer repeticions) els verds descarreguen el tres de nou folrat i els bordeus un cinc de set.

La ronda de pilars és protagonitzada amb un pilar de vuit dels vilafranquins. Rodejat de reusencs i lleidetans, proposo una porra: com creieu que acabarà el pilar? Carregat, Carregat, Carregat. Quan ens volem donar comte, tenim al miret just al davant. nono, descarregat evidentment. Què hipòcrites que arribem a ser alguns, ehh? Efectivament, el pilar cau just després de carregar-se. Tot i l'anunci del pilar de set folrat per part de lleida, van ser els capgrossos els segons a intentar un espadat, doncs amb la desafortunada diada, els bordeus no es podien permetre una altre caiguda. Mataró alça així un pilar de sis que s'ha de treballar bastant després de la carregada i que només aconsegueixen carregar. Felicitats també a la colla mataronina pels resultats de la jornada. I com el tren surt en un parell de minuts, ens disposem a retirar-nos, no sense abans saludar a un parell de coneguts i veure un pilar de cinc dels de Manacor, i un vano de cinc lleidetà.

Feliç dia de Tots Sants!!

PS: L'única aleta que he agafat fent fotografies, la del pilar vilafranquí. Increible...

NOTA: aquest escrit el vaig escriure al arrbar a casa, però com em vaig adormir no l'he pogut publicar fins ara.

Dreta, Esquerra; Amunt i Avall

2009-10-26T19:36:00.003+01:00

Cabrits, cap de setmana d'èxit absolut. Poca feina i molta rauxa! Podrien ser tots així collons! Dissabte al matí, dormir. Dissabte al migdia, dormir. Dos dies després, un repassillo del finde.

Dreta: Sitges: diuen que a la tercera va la vençuda. I efectivament, el quatre de nou (sense folre) que van intentar van haver-lo de desmontar dos cops. El tercer intent va caure amb sisens col·locant-se. Una llàstima.

Avall: Tarragona: la dotzena catedral i el primer intent de tres de vuit amb el pilar de la Colla Jove. Però, per desgràcia, el tres amb el pilar va quedar en això: un intent. Per si no fos poc, barcelona va ensopegar dues vegades amb el dos de set que van comportar la pèrdua de la primera ronda. Reus, tot i les lesions, van intentar un 4de8, que van haver de desmontar

Amunt: Girona (Xavi Lleberia- Minyonetti): L’actuació començava, fent un 3de9 amb folre. Estàvem amb ganes, il·lusionats, sabent tot el treball que havíem fet i tenint molt present que estàvem a la plaça del Vi de Girona. Abans de tancar la pinya i d’entrar al pou de la torre recordo veure a la gent fent-se abraçades, xocant les mans, fent picades d’ullet i unes paraules d’ànim d’un dels baixos que a tots els de la soca ens va fer trempar. Després d’un parell minuts de patiment, un parell més d’alegria mentre es descarregava, allà baix al pou només s’escoltaven aplaudiments, i a mesura que sortia el pes de sobre em vaig adonar que havíem descarregat el nostre primer gamma extra de la temporada! En tercera ronda vam encarar el 4de9 amb folre. Un castell que també el vam haver de treballar molt. Després d’això jo pensava: Ara a currar-nos el pilar de 7 amb folre i apa, a celebrar-ho. Pues va a ser que no!! Vaig escoltar la veu del Nani dient: Senyors, nem a fer el pilar de 8! I jo: Eing?! Doncs pilaraku de 8! Què era el dia nacional dels pepinus? Doncs sí, era el dia.

Esquerra: La Vellacúsula. M'acabo de proposar descriure la diada en deu paraules. Amoallá:
Caiguda, Al·lucinant, Balcó, Fotografies, Caiguda, Al·lucinant, Coneguts, poc-espai, Caiguda, Al·lucinant.

Ho he aconseguit?

Malalt

2009-10-22T14:39:00.000+02:00

Dos dies malalt. Dos dies tancat a casa. Dos dies sense poder sortir. I avui, que vull sortir, plou.

Novetats: He tret una notassa en anglès, un 7 i tenint en comte com escric:

" In un placete de La Mancha of which nombre no quiero remembrearme, vivía, not so long ago, uno de esos gentlemen who always tienen una lanza in the rack, una buckler antigua, a skinny caballo y un grayhound para el chase. A cazuela with más beef than mutón, carne choppeada para la dinner, un omelet pa' los Sábados, lentil pa' los Viernes, y algún pigeon como delicacy especial pa' los Domingos, consumían tres cuarers de su income.

crec que em mereixo més

Quin és el numero de telefon d'un militar? - 1212121212!

2009-10-12T14:16:00.007+02:00

Bon dia cabrits! Feia més d'una setmana que no escrivia. I avui m'he sentat. Ho he fet perquè sou una colla de marujons i queixiques. No sabeu que l'imaginació i els temes s'acaben? Algun dia no en tindré més, pero de moment, un de cinc estars: El dia de l'hispanitat.

No, no el penso escriure amb majúscula. Què és el dia de l'hispanitat sinó un dia de festa de merda imposada? Per favor, si és una caqueta! Disposats a celebrar festes extrangeres, pillem el pont de la constitució, que al menos són 5 dies!

Algú sap exactament perquè avui és el dia de l'hispanitat? Hi ha uns que opinen que es per la ostia que es van fotre els espanyolots al intentar un pilar de tres (D'aquí això de dia del pilar, si n'hauguessin intentat algun més seria el dia dels pilars però como ha sido que no...). Uns altres diuen que això del dia de la hispanitat és la celebració de que un extranger descobrís les Amèriques! Ostia que bo! Pensava que allà ja feien milers d'anys que feien obres arquitectòniques impresionants i que tenien una matemàtica i una astronomia que eren l'enveja d'espanya (i, com sempre es van imposar per la força, altre cosa a espanya no tenen...)

Però la realitat és que el 75% de la població del país veí pensa que avui és el dia del desfile nacional i del ejército i prou. Què esperaveu de cervells que es pensen que els catalans som lo pitjor del món? Bé: el cas és que he enviat a la neurona de corresponsal a veure el desfile, ha fet una foto, s'ha traumat i ara està a l'hospital... com de costum..

.

com podeu veure, està la chacón amb els seus tres vehicles (el tanque-chupi-guai, el carret-super-xaxi i la cuna-como-mola) al passeig de la castellana, amb la gran afluència de públic característica d'aquest indret. Chacón porta amb gran orgull, un nino de peluix del seu Jose, i lleteta, per no haver de treure la teta mentre es llueix (ironía). A més a més, tenim a la chacon machacant amb la dieta de la alcachofa-granada. Què? que no sabeu quina és? Dieta de la granada, por la mañana un polvo y por la noche una gran mamada.

fins aviat!

Una neurona encabritada III

2009-10-04T23:44:00.004+02:00

Un pot. una neurona. Un pot i una neurona. Un pot dins d'una neurona. Una neurona que no sap on està. Ah si, ara va: Una neurona dins d'un pot! Ja tinc el cap un altre cop a ple funcionament! L'extracció de la neurona ha tingut un èxitassu del 10%. Penseu que es poc? doncs penseu que és el mateix porcentatge que ha apujat els impostos el zetapé. S'aburreix el pobre. I a sobre no té calerons per anar a les tragaperres (entiendáse Ministerio de Fomento); així que demana més plata. Sabeu que la meva neurona ha de pagar per la seva segona residència... esto... el meu cervell!

Collons! es nota que són les dotze de la nit i porta un estat d'empanament mental i de felicitat que no són comparables amb res del que li hagi passat fins ara. I es que sabeu que ha passat? Que pujant per les escales m'he donat un cop amb el cap al sostre !! I clar, és el que comporta. i que sàpigueu que no penso pagar les destrosses!! Aquí el que rompe paga y se queda con los cachos. Així que li toca pagar al metge que m'ha reparat els cachos de crani que s'han caigut al buit.

S'han caigut, i encara no han parat de caure. Senyors, això no pot seguir així! Jo i la meva neurona hem analitzat la greu situació que pateix el meu cervell i amb el poc pressupost del que disposem hem pensat dues possibles propostes per evitar més desprendimients cerebrals.

La primera de les propostes consisteix en omplir el meu cap amb pardals. Això té un efecte molt positiu, el poder utilitzar les neurones dels pardalets pel meu propi benefici, que em fa falta. El gran inconvenient es que haver de pagar a algú per a què tregui caques de pardal del meu crani no fa gaire gràcia. Proposta descartada.

Després va venir una que seguiria el camí de la primera: omplir-me el cap amb sorra i aigua. La neurona sap que la platja em tira molt i que sempre que puc m'hi escapo... però que seria de la platja sense la sorra que se t'enganxa, les algues que fan fàstic, les taques de petroli dels barquitus de la repsol, les meduses que provoquen urticària, el vent, els guiris... Proposta descartada.

I seguim pensant. Ahà! La neurona del pot acaba de connectar via uesebé amb el meu cervell!! Mireu quin tros d'idea: omplir el cap de suro. Així guanyo resistència als cops a més a més... Calla, que lo que vol la puta neurona és això!! Resistir cops!! Proposta denegada.

I al rebutjar-li aquesta última proposta la molt cabrona va i es declara en vaga. I que té dret a vaga. I que pensa fer vaga. I que vol cobrar el que li dec... Apa, que faci vaga.- total, per a què necessito jo una neurona?

Continuarà

Una neurona encabritada II

2009-09-29T23:36:00.002+02:00

[cliqueu aquí si no vau llegir la primera part d'aquest escrit]

I què és el que passa quan t'electrocuten? Doncsnogensmenys que la palmes, la pífies, la dinyes, amó, que te mors. El problema és que quan un mor, les neurones també ho fan, perquè es transmeten el corrent les unes a les altres. Però quan només tens una neurona, i tota ella rodejada de buit, doncs la molt punyetera no mor!! Queda pul·lulant per l'interior del crani com si d'un trosset de confetti es tractés.

Ara que trec el confetti: sabíeu que als nens als motiva tant jugar amb confeti perquè creuen què està fet a partir dels milers de llibres de text que cada any espatllen i ratllen amb mala baba! Però que les seves neurones estiguin al tanto! Que cada any n'hi ha de nous, més grossos i més pesats; ideals per fer més confetti. Podríem dir que la cadena aquesta és ciclíca. Però no ho és, ja què de quan en quan passa un brossaire amb un cubell de la brossa, recolleix el confetti i el porta a la planta de reciclatge. I allà que en fan? Doncs utilitzar-lo per l'any vinent! Així el bassureru de torn es podrà cabrejar i enrecordar-se'n de la vostre anscendència confortablement!

Senyors, Senyores, Cabrits, Cabrites i Senyoretes, heu de saber que estic super-molt-hiper-mega-much-cabrejat amb vosaltres (trec això perquè avui a la meva neurona li ha donat per enllaçar temes)!! On s'ha vist que em tatxeu de paranoic? Com que tot allò que escric són tonteries? Això és una cosa seriosa! I com a tal, l'Objectiu és fer riure (Sí, nois, si us hi fixeu totes les coses seriores fan riure si us les mireu des del punt contrari). Ah! I el pròxim que pensi que això no és res més que un cúmul de paranoies i bajanades, que obri la finestreta de comentaris i m'ho deixi escrit!! Si es que no teniu educació!! Les vostres neurones han agafat la GripA i estan més atontades del normal o què?

Doncs la meva no ha pillat la Grip A aquesta però està al hospital encefalic amb 39 micro-graus de febre!! Clar, jo ho entenc... tantes vacances i tant poc treballar acabes com si del final d'una festa major es tractés: mal de cap de no dormir, mal d'estómac de no menjar...

Així que com no sabia que donar-li a la neurona (Havia pensat donar-li un ibuprofè, però com és tan infímament petita m'ha fet molt de pal posar-me a calcular quina part de la pastilla li correspon amb relació amb el seu pes).... què deia? Ah si, Així que com no sabia que donar-li a la neurona he decididu anar al metge. Quan li he dit "la meva neurona" m'ha tractat de boig. I quan li he demanat que em receptés quelcom, el molt cabró ha trucat directament al loqueru... I m'ha operat!! I ara tinc la neurona en un pot!!! Un potet de vidre!!! Envidia cochina, Envidia cochina!!!

[...]

continuarà

Una neurona encabritada I

2009-09-28T18:16:00.005+02:00

Buit. Buit. Més buit... Una neurona!! Com hi pot haver una sola neurona en un lloc tan ampli? Què coi hi fa? Qui l'ha portat fins aquí? Perquè ho ha fet?

Bé, millor no atabalar-la; ara mateix està fent teràpia de relaxació a Spa. Spa, ciutat de Bèlgica, que hi ha crisis i som catalans (Vamos, que no hi ha quartos per a pagar un Spa-Spa amb aigüeta i aquestes potimangandes que posen a la cara). Aquesta terapia és tan simple com sentar-se a la vora de la platja per mirar les onades... Ah? Què en aquesta part de Bèlgica no hi ha mar? Doncs és igual! He dit que estàs al mar i estàs al mar!! Neurona, t'asseguro que com em tornis a trucar per fer que pensi et tiro matarates, que tampoc em vé d'una neurona!!

Perdoneu-me, però és que la pobre s'aburreix... és el que té estar a l'atur, que pots viatjar per tot el món quan vulguis i com vulguis... sempre i quan facis primer la cola del paro... I tranquil, que només tens al davant uns quatre milions de parats! Jo de tu em colo, t'ho asseguro, que la meva paciència no està per aquestes coses! Cosa de l'edat, sabeu?

Sabeu? L'edat de la cosa aquesta (la neurona) no la sé... segons sembla té els mateixos anys que jo, pero té més malalties que el tato: és al·lèrgica a qualsevol cosa que impliqui un mínim d'esforç considerable; quan l'interesa té més Alzehimer que un iaio de cent anys. Ah! I a més a més li han de fer diàlisi cada setmana per a evitar col·lapses!! M'he deixat de dir que la neuroneta també s'ha de fer una operació d'estomac per evitar que xucli tanta glucosa, doncs està arribant a un punt d'obesitat que sembla americana. I ella vinga a dir que és l'informació que ha acumulat al llarg dels anys de vida... Ha! (Ostres tu, escric una mitja de 4 Ahs! per text, però crec que és el primer cop que inverteixo les lletres...)

Uaaah!! La cabrona m'ha donat un rampell!! Això de que funcionin amb corrent és el pitjor dels crims del món mundial!! Les neurones com la meva, que treballen dos dies a l'any i a sobre malament, hauríen d'anar directes a Alcatraz. I d'Alcatraz directes a la cadira elèctrica. Bé, millor al nou invent: el butacó electro-electrònic. Que què és? Doncs una butaca normal i corrent. Sobretot amb corrent, doncs té la mateixa utilitat que la silla elèctrica tradicional, però amb l'afegit de que té connexió a internet de 15Mb i inclou web cam per a poder veure en directe la sala on t'electrocuten!

[...]

(continuarà)

1 setmana d'agobiu

2009-09-25T16:13:00.005+02:00

Bon dia Cabrits!

Mireu si m'aburreixo els divendres per la tarda, que he pensat en analitzar lletres. Així que he pensat: "Quina és la lletra que té més significats? Doncs la X". Concretament té infinits significats, ara, els has de saber buscar. I per buscar-los què? Pos aïllem la X. OJ!(sí, OJ en català, Ullo en Castellano) Aïllar la X pot ser molt fàcil, però com es fa? Si anotar vol dir fer notes, Aïllar, per collons, ha de significar fer illes. Així que, a provar! Toma X, un got d'aigua!!

Primera reacció: doncs no, no es aixi com es feia! Jo esperava que la X quedés en una muntanyeta / arruga del paper....

Segona reacció: paper, paper...? MERDA!!! El paper!!! Adéu equació.... dissol-te com Déu mana!! Juas, Juas! Que n'es de divertit mullar els deures...

Tercera reacció: deures, deures...? MERDA!!! Els deures!!! Adéu deures... sigueu paper mullat com si de discursos escrits de polítics us tractéssiu!

Perfecte, acabo de demostrar anti-cientificament com no s'ha d'aïllar la X. Ara només cal trobar una excusa per no haver fet la feina. Ja la tinc! Li diré a la Senyoreta que, a la pobre X no se la pot aïllar, ella mateixa ho va comentar el primer dia: "no podeu deixar de banda a ningú!". Potser per això ningú té més amics que Ningú. Ostres doncs és una altre possibilitat! Li preguntaré al Ningú aquest si sap com aïllar la X.

Riiiiing, Riiiing. Bones? Què hi ha Ningú? Vale, vale; no cal que siguis maleducada; ja m'espero!! Ningú? Escolta'm una coseta, com puc aïllar la X? Ahà. Tu creus? Molt bé, apa vaig a posar-me mans a la feina.

Això té pinta d'ésser molt complicat: Dos, ics, tres, menys sis ics, igual, menys divuit. Segons Ningú ics vol dir multiplicar així que seràn sis menus sis cops menus digüit. I ara sis menus sis son zero de tota la vida així que ens quedarà que un menus és igual a dibuit. Divuit què? Doncs evidentment, si això es un tantomontamontatanto, podem passar el menus a l'altre costat així que 18 menys són iguals.
aixi que ------------------ !!! Ah pero quan no hi ha signe també s'ha de multiplicar! I menus per menus és més.... ueno, seguirem fent coses: +++++++++!! Ara si que ja està!! La resposta és +

I és que podriem definir la meva primera setmana així:
+ Difícil
+ Pesada
+ Aburrida
+ Insoportable
+ Inaguantable
+ Impossible
+ Infumable
+ Increíble
I tots els de+ "Ins" que us acudeixin també!!

Dedicat.

Luprimerdiumengedefestesdesantatecla i laprimerartripletalilaenonzeanys

2009-09-22T16:30:00.003+02:00

RESUM DE LA DIADA DEL PRIMER DIUMENGE DE FESTES:

Bon dia!
ningú ho ha demanat pro fa bon dia!
Damunt dels caps un sol ben insolent,
il·lumina descarat,
Tot l'espectacle de la gent!!

Al bell mig de la plaça,
La peixatera pren paciència amb la consol
que remugant regala,
grans bafarades d'alcohol!

Quien es quien?
Es senzillet... la plaça: la Plaça de la font; l'espectacle? la Diada del Primer diumenge de festes iEvidentment, la Cònsol és la Jove! de que estaria emborratxada si no fos per la tripleta màgica descarregada (per primer cop en onze anys) per la gloriosa Colla Jove Xiquets de Tarragona??

Sobren les paraules, Senyors! Ho hem aconseguit!!

PS: Us prometro escriure més sovint i amb una mica més de substància

La forma d'ésser catalana

2009-09-11T15:50:00.009+02:00

[cliqueu al play i aneu escoltant música mentre llegiu]

Avui és un d'aquells dies en els que es respira història. L'11 de Setembre. No penseu (com ja ha fet notar avui una persona) que avui es la diada per allò de les torres bessones perquè no. La diada és avui pel senzill motiu que hi va haver un fet històric molt més important i greu que l'americà!.

I es que ja fa quasi 300 anys de la caiguda de Barcelona a la Guerra de Successió. I si, a Catalunya fem coincidir el dia de més festa i reivindicació amb l'hòstia i la derrota més gran que hem patit i que va significar, per mitjà del decret de Nova Planta, l'abolició de les lleis catalanes i l'integració definitiva de Catalunya a aquell país al que l'anomenem Espanya. Així és el caràcter dels Catalans: no mirem les glòries passades, com fan tants altres, sinó que aprenem dels errors i refem (i farem!) la història recordant el que va passar per a que no es torni a repetir.

I qualsevol acte d'aquestes característiques té com a denominador comú una diada castellera, que a Tarragona s'ha fet aquesta tardeta de final d'estiu, mig de dia i mig de nit.

Sortim quarts i de quatre de vuit (cosa poc habitual). Es nota que anem a descarregar el quatre folrat d'aquí una setmana? Amb el castell d'avui ningú aposaria res, però, per sort, l'assaig de després va demostrar tot just el contrari que l'actuació a plaça. I es que vam posar quints al quatre!! Tot seguit, la setena catedral de la temporada (recordeu que l'any passat només en vam fer una....?). I després, ja a tercera ronda, un tresdevuit que estava clavadet clavadet. Tres pilars de cinc van tancar una fabulosa actuació de l'11 de Setembre.

I per celebrar aquesta diada, que millor que anar a la primera festa que celebra enguany la Jove? Així que aquí s'acaba l'escrit d'avui (més que res perquè no tinc temps i encara m'he de vestir!!) Que tingueu una bona diada!

Visca la Terra i mori el mal govern!

Ancha es Castilla II

2009-09-05T14:24:00.001+02:00

LA IZQUIERDA CASTELLANA QUE GUSTA.

Al dia siguiente me tocaban otras tantas horas de trayecto hasta llegar a Catalunya de nuevo así que me dispuse a dormir ancho y tendido hasta las ocho de la mañana. Es raro que yo duerma antes de un viaje, pero hay un motivo para ello. Cuando el trayecto es desde Tarragona y saliendo como salimos a primera hora de la mañana fresca, pues no duermo durante la noche y me paso medio viaje sentado, con la cabeza en el cojín, durmiendo dulcemente hasta la hora de comer. En cambio, al salir de Salamanca bien entrada la mañana debido a las últimas compras del día, generalmente en forma de salchichas salmantinas, y yo, sintiéndolo mucho, no soy capaz de empezar a dormir a las diez y media de una mañana abrasadora como la del día de vuelta, así que me tiro medio viaje pensando. Pensando sobre mis propias cosas, y reflexionando sobre lo que se me comenta desde los asientos delanteros; un seguido de cosas que considero irrelevantes en un primer momento, pero que luego, cuando, como ahora, me siento a escribir, son las primeras que se me pasan por la cabeza, y por lo tanto, las primeras en ver la luz en forma de palabras más o menos bien encadenadas, teniendo en cuenta de que soy un aficionado a la escritura y que no tengo conocimientos sobre las diferentes técnicas de escribir que seguro que existen.

Y no se que manía me ha entrado últimamente de escribir unas introducciones tan sosas y pesadas y que ocupan diez líneas sin hablar de nada. Leyendo el título de esto, uno podría pensar que voy a volver a hablar sobre esa política española tan aburrida y monótoma. Pero no. Narraré algunas observaciones que hice durante la vuelta por tierras de la España profunda.

Y es que el paisaje castellano está compuesto por unas colinas de poca altura, conocidas como la meseta, y completamente preparadas para ser cultivadas próximamente. Quizá por esto el color predominante en agosto es el marrón seco mientras que en primavera es un verde hierba que da envidia y en verano un color dorado de los cereales que ondean a merced del suave viento que suele recorrer estos parajes. Y además, al no ser un terreno accidentado, desde un poco de altura podemos observar kilómetros y kilómetros de estas tierras, atravesadas por la mitad por una carretera de dos carriles por la cual circula a 140km/h un vehículo azul plateado.

Desde ese coche puedo observar que, habiendo dos carriles como hay; el grueso de la circulación está en el carril izquierdo. Y cómo tampoco tengo nada mejor que hacer, me puse a pensar el motivo por el cual esto sucede. Así conseguí pensar dos posibles teorías que me voy a dedicar a analizar a continuación:

La teoría de la supermodernidad, según la cual, los conductores imitan a uno de los países más modernos de Europa (en este caso a Gran Bretaña), pues así tienen la idea de ser mas cools. Quizá sea por esto mismo que el inglés sea uno de los pilares fundamentales del conocimiento general de los españoles...

La teoria de la supervelocidad, según la cual, los conductores piensan que yendo por el carril izquierdo la velocidad aumenta, y así tienen la idea de que llegan antes. Quizá sea por esto mismo que las matemáticas sean uno de los pilares fundamentales del conocimiento general de los españoles...

Y ahora, mirando fríamente ambas teorías, me doy cuenta de que reflejan lo mismo. Por un lado, la escasa capacidad mental de aquellos que creen que son mejores/que corren más; por el otro, en cambio, es un triste reflejo de la perfecta y refinada educación en este país.

Secillamente vergonzoso, ¿no pensáis...?

Ancha es Castilla I

2009-09-03T13:19:00.007+02:00

Avui és dijous. Ho sabíeu? Doncs jo no! Avui m'he aixecat a primera hora (havia de reescriure al blog allò que ahir se'm va esborrar desafortunadament per manca de bateria) i el primer que m'he trobat ha estat una fotografia del pilar caminant amb un títol explícit: "Setembre". No es pas possible. Ja s'han acabat les meves vacances? Doncs no! Heu de saber que els últims dies de vacances són els que més s'han d'exprimer. no em conformo amb anar a assajar: s'ha de disfrutar de l'assaig. Tampoc em conformo en sortir de nit: s'ha de viure la nit! Potser és per això que els millors dies de l'estiu (Sant Fèlix...) es situen en aquest últim tram. A l'arribada de l'11 de Setembre, l'agonia per seguir estiuejant és màxima. És quasi una necessitat. Però tots sabem la veritat: els primers dies de classe, de treball i de rutina ens esperen amb un somriure d'aquells que fan més por que riure.

I potser per això, perquè s'han d'aprofitar nits i dies, que darrerament no he escrit gaire al blog. Doncs avui us escriuré un text una mica llarguet, però com està dividit en diferents fragments podeu llegir-lo com si es tractessin de diferents escrits, tot i que estan entrellaçats i de l'un deriva l'altre.

Doncs bé, aquí comença aquesta història, la qual comença a Salamanca...

GÜELCÓM TO SALAMANCA!

Y precisamente por eso, está escrita toda ella en la lengua de Cervantes y de tantos otros, el castellano, que se ve que es más fino. Lo siento mucho, pero es que se me ha pegado de estar allí, pues casi todo el rato uno oye hablar en ingl... esto... en castellano, evidentemente. El caso es que una tarde de aquellas en las que me aburría de mala manera en Salamanca y de las que me tiraba unas pocas horas seguidas delante de la pantalla se me sugirió la idea de salir a pasear por las calles con más historia de la ciudad.

El paseo fue corto en distáncia pero largo en tiempo. Es aquello de que cuanto más lento se anda, más se cansa el andante; por la simple razón de que si uno va más rapido llega antes al lugar de destino. Llegamos a la plaza Mayor, completamente cuadrada, toda construida como si de una misma edificación se tratase. Del ayuntamiento, con esa piedra salmantina que es la que encontramos en cualquier edificación que se aprecie. Lástima, no hay vendedores de obleas...

Seguimos paseando en dirección a la universidad, en la plaza de la cual puedo observar dos docenas de guiris buscando la famosa rana de Salamanca, y dos o tres guiris más que van presumiendo de haberla encontrado. Pues si llevas unas buenas gafas tampoco cuesta tanto de ver... Todo el mundo sabe que esta en el primer piso, en la columna de la izquierda, encima de una calavera (de piedra). No os lo creeis? Pues mirad:

Dejamos atrás las universidades para entrar en una cueva en la que en el medievo se practicaban rituales poco cristianos (de iniciación, de brujería...); además de ser lugar de torturas de la Santa Iquisición, una organización que hoy en dia seria condenada por todos los países del mundo, pero que en aquellos entonces juzgaban (sin pruebas), ejecutaban (sin hechos), torturaban (sin motivos) y iban en contra de cualquier persona que no siguiera la maravillosa doctrina de la Iglesisa Católica. Pues mira, podrían haver empezado por quemar a todos los inquisidores puesto que, dentro de mis escasos conocimientos sobre el mundo de la religión, tengo entendido que hay un juramento (o lo que sea) que dice “No matarás”. Ya se podría predicar con el ejemplo... Y ahora, después de mi quinto parentesis en un párrafo (es mi record personal, que lo sepáis) procedo a explicar que hacía yo en una cueva con semejante historia. Bueno... se le llama cueva, pero yo la consideraría más bien como una torre, pues es precisamente la forma que adopta. Yo que pensaba que una cueva era por debajo de la superfície y me encuentro con una torre des de las cual se ve una hermosa vista de la ciudad.

Bajo de la torre y me dispongo a seguir paseando por unas calles cada vez más empinadas. Y es que en Salamanca no hay ni una sola bajada, son todo cuestas!! Fijáos, ¿Cuántas calles conocéis en Tarragona con el nombre de bajada de....? ¡Pues aquí os aseguro que absolutamente todas llevan el nombre de cuesta de...! Se ve que, en realidad, lo que pasa es que en las llanuras castellanas la gente es más pesimista porqué sinó yo no me lo explico.

Y así, después de subir cierta cuesta de cuyo nombre no quiero acordarme, llego a la Catedral Nueva. Decido entrar y sentarme, pues así estaré fresco mientras me relajo en el interior de semejante monumento. Lástima, los bancos (de madera tallada a mano y con más de 400 años de historia cada uno) no están acolchados como me esperaba... Me siento igualmente y me dedico a observar el interior de la nave central de la Catedral salmantina. Una enorme cupúla repleta con vidrios coloreados y recubierta con oro en el interior produce unos hermosos refejos azules en la parte superior, en la que mis ojos topan con una enorme grieta que divide los muros laterales del templo por diversos puntos. Me pregunté el posible motivo por el cual no la restauraban. Y rápidamente me vinieron a la cabeza una serie de hechos producidos por el único, el incomparable, el genial, el inconfundible escultor sin dos dedos de frente que tuvo la maravillosa idea de crear un mito esculpiendo en la fachada principal de la catedral un astronauta durante la última restauración de la Catedral, hace ya unos años; con la idea de confundir al personal, intentando que la gente crea erroneamente que los astronautas ya existían durante la época en la cual se construyo la Catedral, a las acaballas de la edad media, pues sinó, ¿Cómo podría aparecer semejante imagen esculpida en la fachada?

Y encima, ha coseguido que la gente lo crea, que los turistas piensen semejantes tonterías, llegando a fabricar postales y camisetas con la imagen del astronauta. ¿Vosotros pensáis que esto es admitible?

Secillamente vergonzoso, ¿no pensáis...?

Taniturne

2009-08-24T12:54:00.003+02:00

Tres quarts de dotze. Començo a veure la llum darrere de les cortines mig abaixades. Es ple dia i el sol brilla dalt de tot. En un quart d’hora començaran a refilar les temperatures per la línia que sobrepassa als 30ºC, aquella línia a partir de la qual un dia es pot tornar insuportablement calorós. Em sento damunt del llit. Què estava jo llegint ahir? Ah sí, un llibre de relats curts. Bé doncs posem-nos a llegir...

Dos quarts de tres. Els llençols completament remullats m’indiquen que aviat serà l’hora de dinar. M’aixeco del llit, comte de no ensopegar amb els trentatresmil perills que hi ha al terra de la habitació... un, dos: avall! Apa, ja m’he llevat, tot i que encara tinc son i una calor d’aquelles que t’ofeguen. Passadís. Bany. Dutxa. Dutxa... freda. Més dutxa. Aigua... més freda. Relliscada. M’emporto la cortina de la dutxa en el meu viatge cap al terra. M’alço i la torno a col·locar, que encara vindrà el pare. M’ensabono i m’aclaro amb aigua molt freda. Surto de la dutxa fresc. Em disposo a parar taula. Deuen ser tres quarts i mig de tres. Que què dinem? Doncs ni idea, fa dues hores que m’he despertat; encara no estic en condicions de tenir memòria i capacitat de raonament. Dino ràpidament fins a exhaurir les existències del menjar del dia. S’agraeixen els menjars freds i les fruites! Després de dinar, em poso a revisar la col·lecció de llocs web que segueixo, uns amb més assiduïtat que d’altres, evidentment. Potser, m’adormo a sobre del teclat. Jo no recordo res més fins que toquen

Les cinc. Meeeeeerdaaa!! Què avui tenim diada al Catllar!! No ha vingut el Pablo encara? Què hi farem! Va Jordi, corre, vesteix-te que hem de ser allà a dos quarts de sis! Camisa! Faixa! Mocador! Mocador! Mocadors! Els pantalons blancs on són?? Al calaix de la planxa, d’acord, però on? Corre!!

Arribem al Catllar en el bus Jove. Deuen ser les sis i uns minuts. Arribem a la plaça, fem la conyeta de que sembla un tetrabrick (que no dic pas que no s’hi assembli.) Sento converses – en aquesta plaça sempre se’ns ha deixat quelcom pendent, mira l’any passat el 2! – cares d’alegria pel Sant Magí encara recent. Una bofetada. Una bofetada? Sí, no pregunteu perquè pero jo us asseguro que vaig sentir una bofetada. O potser no era una bofetada. I si el que jo penso que va ser una bofetada va ser un clatellot... mmmhm...

Comença l’actuació amb un castell de Vilafranca. Començo a necessitar unes ulleres/lentilles a plaça també. Jo us asseguro que enlloc del tres de vuit amb el pilar vilafranquí, veia un quatre de vuit. Ens toca. Alcem la nostra espectacular catedral com a tret d’inici de la diada. Pim, pam, pum. Descarregat. Ara és el torn de la Vella, que alçarà un dos de vuit folrat. I aquí s’acaba una diada que d’haver seguit a aquest ritme, hagués durat mitja hora.

Però la segona ronda van ser figues d’un altre paner. La plaça del Catllar estava preparada per veure un tresdenoufolrat verd. I el van veure. La plaça del Catllar estava preparada per veure un tresdenouambfolre rosat. I el van veure. I la plaça del Catllar estava preparada per tornar a veure el nostre tres de nou amb folre a la vil·la. I el van veure... tot i que per desgràcia només va ser carregat. Una llàstima ja que presentava millors mides i més solvència que el de Sant Magí. Però després de l’aleta, els terços es van anar obrint, obrint... fins que va caure....

Tanquem l’actuació amb un quatre de vuit, igual que a les Santes mataronines. És una bona actuació? Doncs sí! Què podia haver estat millor! Es clar! I com podem aconseguir que la pròxima sigui encara millor? Treballant, obviament. Així que sentint-ho molt, un servidor no podrà baixar a l’assaig de demà dimarts. Perquè un servidor serà al cor de les espanyes i lluny de les terres castelleres: A Salamanca. No, jo tampoc sé que hi pinto exactament. Però tranquils! Divendres tornaré a estar corrent per Cosdelbou!

I després d’aquesta revisió dels meus plans futurs, em disposo a anar cap al pica-pica. Què no sé on es. Es el que té no haver pogut venir mai al Catllar... El trobem. Avellanetes, patatetes, olivetes, botifarretes i ampolletes de refrescos componien, entre d’altres, el suculent pica-pica que ens havien preparat amb tant esmero i dedicació. Va! Alexia, pilla les patates. I tu Júlia aguanta les olives! I ara anem a per Coca-cola. Un cop enllestit el pica-pica, sortim corrents cap al bus, doncs teníem la greu impressió d’haver-lo perdut al haver endrapat massa. Però no, allà estava. Pugem ràpidament. M’assec al meu lloc de sempre, amb el meu company de sempre (què tal, amic invisible?) i espero a que l’autobus engegui.

Arribo a casa que són tres quarts d’onze de la nit. Aquest dissabte hi ha Zapping al port i Girasol al Catllar. Una llàstima. Obro l’ordinador. Qui hi ha connectat... ahà, ningú que interessi. A jugar al Solitari! Una partida. Dues. Tres. Sí. Les tres. Recordeu que l’endemà havia de fer 800 kilòmetres en cotxe? Doncs l’estratègia es tan simple com no dormir durant la nit i dormir durant el trajecte. I seria una bona estratègia si m’adormís al cotxe, però es una cosa superior a mi, amb la que no puc. Així que a les tres agafo el mateix llibre que quan em llevo i segueixo llegint un parell de relats. Les quatre. Tornada a l’ordinador. Missatge al féisbuk. Obro el blogger i començo a escriure el que seria un flash sobre la meva rutina més rutinària:

Tres quarts de dotze. M’assec a sobre del llit. Obro un full i escric: Demà, o potser aquesta tarda, més.

Esborro.

Tres quarts de dotze. Començo a veure la llum darrere de les cortines mig abaixades...

PS: Estic investigant noves formes d'escriptura, no sé si ho havíeu notat. De totes maneres, espero que no us sàpiga greu i que us segueixi agradant. Gràcies per llegir-me.

Una, dues i tres.

2009-08-17T14:47:00.005+02:00

Bondia Cabrits!

Estem a dia 17 d'Agost, i crec que he de parlar del cap de setmana que hem tingut. Peròoo com tinc temes més interessants us deixo amb un resum del cap de setmana.

Dissabte, actuació a Cosdelbou. Ràpida i espectacular, amb molt bon ambient, tot i que una mica apretadets. Sortim de 3de8 (l'onzè de l'any) i seguim amb la nostra preciosa catedral. Per acabar, el 2de8f, molt millor que el que vam fer a Vilallonga. Ens acompanyen uns margeners de guissona que ens van obsequiar amb un 3de7 per sota, un castell que no veiem gaire habitual en les nostres diades i que requereix un gran treball. A més a més, era el primer que descarregaven.

Diumenge, l'actuació de la Canonja, on, com sempre, no hi va faltar una bona dosi de calor i de sol. Aquest any hi alcem el 3de8, el 4de8 (el desè d'enguany) i un 5de7, castell que no féiem des del juny. Acabem aquesta diada amb dos pilars de cinc i tres pilars de 4.

I ara dues grans diades! Dimecres Sant Magí i Dissabte el Catllar. Són dues diades que em fa molta il·lusió veure ja què des de que duc camisa morada sempre he estat de vacances (per això compadeixo a la gent que serà fora enguany per la festa de l'aigua) . I aquest any, anem a per totes! A veure qui es capaç de parar-nos!!

Cotilles que cobren

2009-08-10T13:09:00.004+02:00

Bon dia Cabrits! Heu vist que he canviat l’estil del blog? Això té una raó ben senzilla: simplificar aquesta pàgina per poder localitzar abans les coses. Així, he inclòs una presentació de diapositives on sortirà l’última actuació de la Jove i pròximament, tindrem una galeria d’imatges diverses. Ja ho veureu quan ho posi. I ja de pas dir-vos que ja s’han passat 250 persones per aquesta pàgina (què ha assolit més de 1500 visites, unes 50 diàries) en el mes que porta en actiu.

I després d’aquesta petita introducció blogaire, anem a començar amb el rotllo del dia: els cotilleos:

L’art del cotilleo és molt antiga i requereix unes qualitats que no tothom té. Primerament, per ser cotilla s’ha de saber mentir. Mentir i dissimular. Mentir, dissimular i parlar baixet. Mentir, dissimular, parlar baixet i tenir contactes. Mentir, dissimular, parlar baixet, tenir contactes i ànsies de saber aquestes preuades informacions que ens rodegen, però no sabem veure fins que algú ens les diu.

Tant és així, que els cotilles s’han especialitzat fins a convertir-se en una professió, a la qual s’accedeix després d’haver fet una carrera (imagineu el que cal estudiar per ser cotilla professional!) Aquesta professió s’anomena psicòleg, del grec psi, sí, i coleg, pegament. Això vol dir precisament cotilla: persona que enganxa tot allò relacionat amb terceres persones.

Doncs bé, un psicòleg és una persona que el primer què fa quan arribes és preguntar-te: I a tu, què et passa? Digueu-me: això és o no és ser cotilla? Jo crec que sí que ho és, i a més a més, d’una forma descarada i directa, per a què hem de fer veure que no m’interessa quan en realitat estic esperant a què m’ho expliquis? Bé, estic esperant tant a assabentar-me dels fets com a cobrar després de les explicacions. Què us pensàveu? Què treballen per gust? Doncs no. Un psicòleg cobra. I no cobra poc, precisament.

Així que el meu somni és ser psicòleg, però ara bé, només de la gent que conec!

Demà, l'actuació de Llorenç

Firagost

2009-08-09T22:25:00.006+02:00

Bon dia, cabrits! Heu notat que últimament ja no publico escrits amb tanta rapidesa. Això és perquè hom ha estat molt ocupat (Concerts, Diades, Festes...). Perdoneu-me. Ara mateix tinc diversos temes al sac, així que aquesta setmana ens dedicarem a escriure.

Avui començo per parlar del firagost Vallenc. Aquesta fira és, nogensmenys, una mostra del què es cultiva al camp català. I com a tal no podien faltar castells. Així que dimecres per la tarda ens vam dirigir cap a la plaça del Blat de Valls per veure la diada, després d’haver pres un parell de refrescos i un gelat, evidentment. Com de costum, surten els de la Vella, en aquesta ocasió i tal com va passar per Sant Joan, de cinc de vuit. Rapidet i lleuger, amb el tremolor característic però sense arribar a perillar (bé, en realitat el terç de la rengla estava enmig del dos, però tampoc és gaire rellevant que diguem). La Joves va respondre amb la segona catedral del dia. En aquest cas, molt més quieta.

A la segona ronda, Valls veuria de mà de la Vella, un quatre de nou amb deficiències estructurals notables: amb terços col•locats (desquadrats) ja tremolava. Mitja plaça pensava que l’haurien de desmuntar. Però no es van fer enrere i, de forma poc assenyada, van començar a sonar gralles. Pugen dosos, això està fatal, ja sembla un rectangle! Al passar l’enxaneta una rebregada. Tothom amb la càmera a la mà per agafar la caiguda que semblava imminent. Baixant quints, una segona rebregada, molt més forta que la primera. No sé com el van descarregar, sincerament. Tot seguit, la Colla Joves alça el tres de nou, el tercer d’enguany i molt més ràpid i quiet que el de Sant Joan.

La tercera ronda va ser més llarga que les anteriors. S’obria amb dos peus desmuntats de tres de nou i després d’aquests, un tercer que va pujar amunt i que va començar a desmuntar-se amb dosos col•locant-se. Però el castell s’anava obrint perillosament de avall i va caure a la sortida de quints. La colla Joves va alçar un dos de vuit folrat que va començar amb un bellugueig que va comportar que el castell es girés després de la carregada, tot i que no va impedir que es descarregués. Per acabar la diada de firagost, la Joves va intentar el segon pilar de sis de l’any, però en aquest cas, es va quedar en carregat.

Demà més família!

Fotografia 3de9f Colla Joves Xiquets de Valls: Albert Blay

LPPCCDDVD

2009-08-02T22:09:00.006+02:00

Bon dia Cabrits! Abans de seguir llegint, presteu atenció al títol i intenteu esbrinar de què anirà aquest escrit.

Ja ho teniu?

Doncs no ho heu esbrinat! No es que estigui menjant crispetes i parlant amb la boca plena, sinó que avui em dedicaré a escriure sobre els mètodes d'emmagatzematge de fitxers, lo que viene siendo el poder portar musica i pel·lícules en uns objectes de mides diferents i que tenen com a comú denominador que qualsevol persona major de quaranta anys no sap utilitzar.

El primer trasto que va aparèixer a la vida "moderna" va ser el tocadiscos. Concretament tirant cap a l'any 1925. Es cert que abans també hi havien reproductors, però considerarem només els que podien reproduir un mínim de tres cançons sense trencar-se. Durant els primers anys de vida d'aquestes màquines, els discos (de vinil) només tenien una cançó per cara, i costaven un ull de la mateixa. Així que no va ser fins la dècada dels 50 que van sortir els primers elepés, que eren igual de grans, però hi podien posar fins a 10 cançons. I dic podien, perquè només ho feien les discogràfiques. Us imagineu posar un LP a l'ordinador i gravar cançons baixades per l'emule als feliços anys vint? Sincerament, jo tampoc.

Diuen que la ciència avança ràpidament. I fins que es va inventar la reproducció magnètica (els trastos eren com imants) van passar prop de 40 anys. El problema era que per reproduir les modernissimes casetes, et calia un trasto que pesava 10 quilos i que era el doble de llarg que un tocadiscs. D'això se li'n diu avançar, certament.

Quan tothom ja tenia trenta maletins plens de casetes, van aparèixer els cedés, mes petitets, portables i ratllables. La cosa es que va aparèixer primer el CD que l'aparatejo que els reproduiria. Un altre gran èxit de la ciència, oi? I, quan van passar un grapadet més d'anyets, va aparèixer a la Terra el discman, un trasto en el que els altaveus (auriculars) tornaven a ser mes grans que el trastu en qüestió. El gran problema que van comportar els discmans va ser l'augment de les visites a l'hospital amb mal de coll. Clar, portar penjat l'aparell tot el dia t'acabava produint problemes greus.

Per això (i perquè ja existia l'Ares) va sortir un nou cacharro anomenat MP3, més petitet i en el que no li havies d'introduir cap tipus d'objecte per a que funcionés. Excepte tres cables: el de la bateria, el de l'ordinador i el dels auriculars. Al menys, ja t'entraven 30 cançons en els 700 Mb que podies utilitzar.

I la cosa va seguir avançant. Avui en dia tenim el modern "aipot", però això, ja és una altre història...

Demà, més

PD: veieu com es ratllen amb facilitat?

Un diumenge com el d'avui

2009-08-01T18:17:00.004+02:00

Avui fa una setmana de la diada de Les Santes. Aquella diada en la que la Jove va fer el primer castell de nou d'enguany. Aquell castell de nou més matiner de la nostre història. I Aquesta història, a l'actuació mes allunyada de casa. El cas es que aquest tres de nou que vam carregar va ser un èxit. I el cinc de vuit que vam descarregar tot seguit encara va ser un èxit més gran, estava quasi-perfecte.

Potser molts van sortir de la plaça amb un gust agredolç de la diada, però al menys els de la Jove, hauríem d'estar contents! Això només és el començament. Aquest any serà un gran any. Però per això cal més gent als assajos, més gent a les actuacions i més gent als dinars!

Demà més.

PS: Ja torno a estar actiu després del porrassu que em vaig endur al nostre tres, tornarem a donar guerra aviat!

Be acid nitric, my friend

2009-07-22T14:53:00.006+02:00

Bona tarda Cabrits!

Avui estic de molt mala llet. El telèfon ha sonat prop de les dues i m'ha despertat!! Però quines hores són aquestes de trucar? Ni que haugues esclatat la tercera Guerra Mundial! I el cas es que no ha esclat res més que un gas tòxic conegut com àcid nítric a Ercros (una de les tropecientes pettroquímiques de les rodalies). I mireu quin color més bonic que tenia aquest gas que, a més a més de ser tòxic, és un gas fugitiu, perquè ha anat cap a l'esquerra! I si mireu la foto, veureu que està prohibit!

Així que el primer que he fet ha estart llevar-me i tancar totes les finestres, persianes i baixar els toldos. Després, ja m'he disposat a esmorzar i a dutxar-me, i a connectar el messenger i el féisbuk, que són sagrats!

Ara, nem a fer una mica de química per veure que ens han llençat a sobre.

Es veu que l'àcid nítric és un àcid fort, corrosiu i tòxic que pot produir cremades greus.
Fins aquí molt clar: es podien haver carregat a mitja tarragona i haver col·lapsat les urgències als hospitals.

A una temperatura de uns 15 ºC, l'àcid nítric produeix vapors vermells i grocs.
Vaja, així ja sé perquè la foto tenia aquell toc groc marronós.

Aquest àcid s'utilitza per fabricar explosius com la nitroglicerina i fertilitzants.
Genial. Ja no tenim l'altre meitat de Tarragona.

L'àcid nítric és, a més a més, un component de la pluja àcida
Vamos, que després de carregar-se a més de cent mil persones, pensa carregar-se els boscos que ens rodegen!

Ara, hi ha una cosa que se'n diu des-informació. És a dir: què el que diuen els informatius de TV3 és just el contrari del que ha passat: que no calia alarmar-se perquè s'ha controlat en un moment. Clar, com no era perillós s'ha activat el PLASEQTA i s'han confinat els nens dels casals d'estiu. I un rave!! Com es nota que venen eleccions...

En fi, demà més!

Re-baixe's Sataurday II

2009-07-19T12:51:00.007+02:00

Bon dia Cabrits!

Com us vaig dir ahir, avui parlaré sobre la segona part del Re-baixe's Saturaday. I aquesta segona part correspon, no gens menys, que a la del dinar. Com a la nit aniríem a sopar a una pizzeria, pel migdia vam anar a un Wok (Güoc). Un Wok es, suposadament, com un bufet lliure, però a la japonesa. Així que a quarts d'una em veieu a mi al port Tarraco sense cap gana i amb un bufet compost per tres taules. Jo allà no menjo, vaig dir-me. I, efectivament, no vaig menjar allà. Vaig menjar al Wok Yokohama que està al costat de Joan XXIII. I que voleu que us digui, no va ser res de l'altre món: 14.95€ per persona, begudes a part; per un bufet del qual no podia menjar la meitat de coses i l'altre meitat no m'agradaven.

El millor que hi havia per menjar era, segurament, els arrossos i tallarints dels entrants. Però com un servidor te al·lèrgia a les gambetes va haver de passar al segon plat directament. Un segon plat que estava compost per dos bistecs, cinc brotxetes, dues pilotes que encara no sé que són, dos plats fins a dalt de patates fregides i dos pebrots; tot fet a la barbacoa a l'instant. Tu portes el plat al japonès que hi ha al costat i amb molt poc art te'l feia massa poc fet (el menjar, no el plat).

Del segon plat vam passar als postres, que en realitat serien tercer plat, quart plat, gelats i postres. El tercer plat era un assortit de natilles, cremes catalanes, arrossos amb llet, flams i terrines de l'estil. I a casa meva estan més bons, així que vaig deixar-ne la meitat de cadascun. Després del poc èxit dels postres líquids, vaig tastar tota la sèrie de postres sòlids en un quart plat en el que dominaven els passtissos, el pastís de poma, les lioneses i unes boletes de massa rara amb xocolata per dins. El pastís estava bo, però com tampoc era res de l'altre món vaig deixar per segon cop la meitat del plat. El gelat m'esperava. Una nevera amb cinc tipus de gelat diferents. Vaig agafar un de cada i una cullereta i em vaig disposar a tastar. una culleradeta de cadascun: Xocolata: sap a polvos. Maduixa: té un líquid àcid raro. Vainilla: massa poc gust a vainilla. Avellana: No sabia a avellana, però estava mitjanament acceptable. Llimona: psèe... Així que vaig deixar-los tots, vaig tornar a la nevera i vaig agafar dos més d'avellana.

I, després de tot això, vaig assaltar els postres: un peassu plat de melón con jamón, en el que el meló estava verd i el pernil era massa fi.

Resultat: em vaig quedar ple però no vaig menjar gran cosa, no us aconsello el lloc, gent. El pròxim cop, cap al tiberi!

Re-baixe's Sataurday

2009-07-18T16:11:00.004+02:00

Bona tarda Cabrits!

Avui hem anat de rebaixes. Cal dir que, pels pijos, anar de rebaixes deu ser com pels altres anar al mercadillo, però com que hi ha autèntiques gangues, doncs els motiva igual. Com tinc molt per criticar del dia d'avui, ho dividiré en dues parts. Avui tractaré aquest tema, i demà, doncs ja ho veureu.

Una cosa que m'ha impactat molt sobre el dia d'avui és el pas d'una dona per la sabateria. Simplement: ha entrat a la tenda i, després de mirar-s'ho tot, s'ha emprovat unes sabates que tenien uns 10 centímetres de tacó. Per favor! Si era més alta que jo! Com se pot anar per la vida (i pel carrer) amb aquest tipus de sabates (i de persona)? A més a més de que ha escollit unes sabates vermelles massa horteres pel meu gust, ha volgut comprovar que li quedessin bé amb el vestit. Esbrineu què ha fet? Ha tret el vestit i se l'ha posat per damunt enmig de la sabateria. I després d'estar-se mitja hora veient-se, mirant-se i remirant-se les sabatetes, ha decidit que no li acabaven de fer el pes i ha marxat de la botiga. Quins collons! Jo, si fos la dependenta, li encolomava les sabates, només pel temps que m'ha fet perdre.

De debò la gent té tant de temps per anar per les rebaixes? I tants diners? Es cert que hi ha descomptes importants, però és què hi ha gent que es passa! "Què si m'he de comprar una samarreta, uns pantalons a conjunt i la jaqueta a joc. I després hauré de mirar-me els complements, que si no no em pega"

Jo, quan vaig de rebaixes, m'agobio. I per aquestos casos s'ha inventat una botiga que se'n diu Springfield. N'heu sentit a parlar? Mireu: Vosaltres entreu a la botiga, mireu una mica per sobre i estigueu tranquils, només tenen allò que veus; no cal ni que pregunteu. Un cop has triat allò que t'enprovaràs i vas camí dels emprovadors, veus quatre coses amb tares, així que no t'entretens. T'emproves la roba i tries la que més t'agrada, però amb la condició de que passi dels 40€. Vas cap a la caixa, dius que t'ho guardin i t'envàs al Viena a prendre una pepsi. Al cap de 30 minuts tornes i fas la cua per pagar, entregues l'anella i et descompten 6€ (Una llauna de pepsi son 45 cent). Sé que sonen com si fóssin tonteries, però això, als tios ens va molt bé, perquè no ens agobiem i mos podeu tenir mes rato mirant tendes! (noies, apunteu-ho!).

Demà, més sobre el Re-baixe's Saturday

La Crema que crema

2009-07-17T14:49:00.004+02:00

Bona tarda Cabrits!

Avui us parlaré de les cremes, més que res, perquè he anat a la platja i m'he inspirat amb la crema solar que tinc a la taula. Peeeerò això serà després. Perquè abans us he de comentar una coseta més important que explicar-vos.

Suposo que tots heu rebut el mail d' "Objectius per Vilallonga i Mataró"; no? Doncs digueu-ho a l'oficina, coi! Bé, doncs sàpigueu que tots ens hem d'encamisar i enfaixar el dia 25. Això va per tots! Si no fem el dosdevuit a Vilallonga NO farem el tresdenou l'endemà, a les Santes. I ja és el moment de donar el cop sobre la taula i dir: "EEH! Que aquí està la jove amb ganes de donar guerra!!" Així què ja sabeu! A Vilallonga el 25 i el diumenge a Mataró! I jove, I jove, I jove jove jove!!

Va, i ara, després del sermó, la sessió de cremes, a veure si així no ens pica tant lo de Vilallonga. Les cremes són una cosa que s'han de tractar des del respecte. Sobretot quan la crema és d'esprai, ja què et pot tacar la bossa. I ja pots buscar maneres per a que marxi la taca, que no marxa, a no ser que la frotis amb sorra de platja humida. Jo ja veig els detergents del futur incorporant sorra humida per a què desapareguin certes taques...

A més a més, la crema solar és una mica trampa. Us heu fixat que porta els ingredients en llatí.? Doncs sí!, és llatí!. O es que us penseu que noms com el "Benzysalicylate" estan en català? Vinga va... es nota molt que estan escrits en una llengua més morta que el cementiri i que per tant no la coneix ningú. Que serà lo següent? Isomethylionone?

Una altre cosa incomprensible de les cremes solars és el factor de protecció. Tothom té una llegenda històrica familiar que explica cada quant temps t'has de posar crema. Uns dieuen que es després de cada bany. D'altres, que es el doble del número que porta la crema. I la resta, diuen que mitja hora abans d'anar a la platja. Doncs, senyors, l'heu cagat tots: Si us poseu crema després del bany, malament; perquè la crema marxa i llavors l'efecte resultant és el contrari del desitjat, és a dir, ens queda l'esquena blanca. Si sou dels que us creieu que us heu de posar el doble de l'indicat, digueu-me, i si la crema és 60+ què? I si us la poseu mitja hora abans d'anar a la platja, doncs senyors meus, quan arribeu a la sorra, tota la crema ha estat absorbida per certs porus que tenen les samarretes.

I el resultat de tanta crema solar quin és? Doncs que si anem a la platja entre 11 del matí i 5 de la tarda, ja podem comprar la fàbrica de nivea que ens cremarem igual!

Les Galetes de la Fortuna

2009-07-15T17:08:00.006+02:00

Bona tarda Cabrits!

Avui us vull parlar d'una costum xinesa més vella que el confuncio: Les galetes de la fortuna. En teoria, aquestes galetes fetes d'una massa que s'assembla més als macarrons crus, són un obsequi que els xinos (Restaurants xinesos) et donen després del postre; però des de fa poc, cinc milions de tios entrem a veure que s'ens reserva pel dia d'avui. I aquesta xifra és de l'Estat Espanyol. A saber quants pringats entren al Fortune Cookies!

I es que les galetes del féisbuk són una estafa de les que fan història (tipo renfe, correus, govern de madrí....). A veure, anem a pams, com pot ser que cada dia es produeixi en la vida de quatre-centes mil persones diferents el mateix fet. El mateix fet, sí. Sabeu a quanta gent li toca la mateixa galeta?

Jo tampoc, però deu ser un bon munt! Si n'hi ha molt poques!! Jo crec que aquestes galetes tindrien encara més èxit si fóssin col·lecionables. Us imagineu? - Escolta, ja tens la galeta de "La bocanada de aire fresco que tanto deseas está por llegar? Síii?? Doncs te la canvio per "Hoy sal a bailar" Mare meva!! Quin recoi de ment perversa i malvada pot tenir aquestes idees?

De primeres, no són galetes. Perquè a casa meva les galetes són per menjar. I amb el menjar no es menja! Ni s'esbrina el futur! De segones, pots obrir més de una galeta al dia i triar la frase que més t'interesa. Això es com si vas al tarot i li pagues el doble per a que et digui lo bo i guapo que seràs.

Ah! I ara s'han creat les galetes del infortunio que també tenen tela... Qui es tan pessimista per obrir una galeta que sap que li portarà mala sort? Que facin un poti-poti i que siguin una sola aplicació! Al menos no haurem de veure trenta missatges de galetes seguits a l'inici del facebook.

En definitiva, aquestes galetes són com el timo de l'estampita... però sense cura que les vengui!, total, ja les agafem nosaltres.

Demà més

Olé sus güevos! (Part 1)

2009-07-14T16:44:00.005+02:00

Bona tarda Cabrits!

Avui rajarem de Rajoy. De Rajoy i de tota la gamma de políticuchos de tercera que es disputen els marrons. Això és com el joc de la bomba: se la van pasant d'uns a d'altres fins que explota. Però en aquest cas, al explotar surt tota la merda, enlloc de tota l'aigua. Primer de tot us poso en context. Tots sabeu que al PP han agafat la santa mania de passar-se aquesta bomba que se diu Grtel. I avui tots teníem l'esperança de que li petés a l'Esperanza; però, la molt cab... hàbil li ha passat al Tresorer del PP. Olé sus güevos:

"Le pido de rodillas al señor Bárcenas que toda la información que tenga sobre mí la haga pública cuanto antes y, además, con mucha claridad y con mucha precisión"

D'aquestes declaracions podem esbrinar dues coses:

1. La manca de vocabulari i la pobresa lèxica de la senyoreta Aguirre. Es veu de lluny que les dues primeres línies li han escrit. Segurament, el seu nebot que fa tercer de primària i que, a difèrencia de la resta de la família, té dos dits de front i menos de dos kilos de tint.
2. La mala òstia de la senyorona Aguirre. D'això, al meu poble, se li'n diu vacilar.

Ara, qui collons és aquest tal Bárcenas? Doncs mireu, un tio que cobra la misèria de cinc mil euros al mes i que té un patrimoni valorat en 3,3 milions d'euros. Aquesta fortuna no és manté amb aquell sou: és tresorer del Partío Popular (una nova recepta tipo ensaláh de verano). Així que ja sabeu perquè no el foten fora i punt. El Senyor este té accès a tots els xanxullos de tothom! I si comença a cantaar...

Ja veurem la que se liarà...

Lleis com catedrals

2009-07-13T10:28:00.008+02:00

Bon dia Cabrits!

Avui tinc dos temes sobre els quals escriure. I com no sabia quin dels dos triar, doncs farem mig escrit sobre les Lleis més famoses del món (que seria el tema d'avui) i mig més sobre les catedrals (que seria el tema d'ahir). Ale, començo:

Les lleis (per estrany que sembli), van aparèixer per complaure als jutges i fiscals. La pregunta de "Què va ser primer, La llei o el jutge?" és sinònima total de "Què va ser primer, La Llei o la mare?" I tots sabem que primer va la mare, i desprs, Reflexionsés les lleis maternes, que s'han de seguir a rajatabla. Així que un cop van aparèixer els jutges, els governs van començar a escriure lleis. La meitat de les quals acaben al constitucional i l'altre meitat de lleis són les següents:

La llei del mínimo esfuerzo. La més famosa de totes i la que ha portat a l'home a inventar coses. L'home es tan dropo, que ha enginyat un seguit d'aparells i aparatus per fer-nos menys pesades les tasques de cada dia. L'ascensor és un exemple ben clar: ningú puja per les escales quan tens un ascensor al costat (a no ser que aquest vagi ple de bosses del Mercadona de la veïna del cinquè, què allavorens puges per les escales com si tinguessis un coet). La llei del mínim esforç és la primera que aprenem al néixer, no us heu fixat mai que últimament els marrecs són cada cop més dropos?

La Llei Anti-Tabac. Al gener del 2006 va entrar en vigor aquesta súper-llei que va durar menos en funcionament que un cubell ple de chupa-chups a la porta d'una escola. I això que en teoria encara s'aplica! Concretament, s'apliquen les multes als restaurants que no tenen espai per fumadors i no fumadors. Ara, tu vas a una oficina, que és un lloc de treball en el qual no se pot fumar, i fuma fins el Papa de Roma! I no és broma! Total, qui anirà a comprovar que no es fumi a l'oficina? L'inspector de Sanitat? Venga....

La Llei "No es lo que parece". La llei del no-es-lo-que-parece és molt utilitzada per les femines de tot el país i es la que te la pena més dura: que et deixi la parella. Aquesta llei és diu així perquè és lo primer que diu un tio quan li pillen fotent les banyes. I normalment té raó: no es que s'estiguessin donant el lote; es pitjor! Es que s'estava donant el lote enmig del carrer (passa que això els tios no ho diem).

L'Estatut de Catalunya. L'Estatut donaria per escriure trenta entrades, però como que paso, pues es un conyasso que no es llegiria ningú (jo tampoc, eeeh?). Repàs ràpid sobre l'Estatut: Surt de Catalunya amb 150 Articles, Arriba a Madrid amb 120, passa pel Congrès i es queda amb 60 i ara que està al Constitucional es quedarà amb el Preàmbul! I això perquè tombar-lo fa molt de pal!

La Llei de la Gravetat. Aquesta és, després de la Llei del mínim esforç, la més famosa de totes. Tothom sap que si tu deixes caure un parell d'ous o tomàquets per la finestra del balcó, li cauran al tio que està esperant l'autobús sota de casa. No falla. No hi ha coses que caiguin cap amunt. Com a molt, pots llençar les coses cap amunt, però allavorens et cauen a sobre teu.

Ara es quan em tocaria parlar sobre la catedral. No se que sus heu pensat, tan mala imatge teniu de mi? De debò penseu que posaré algo a favor de l'església? Doncs no! Parlaré de la Catedral de Torredembarra realitzada per la Colla Jove dins del quadre de les festes de Santa Rosalia.

A Dos quarts de set, ens disposàvem a entrar a plaça amb un pilar caminant que corria més que el de la Mercè. Molt lleuger, per cert. Sortim segons amb un tres de vuit paradet paradet, l'any passat no el vam tenir tan clavat fins a mitjans d'agost! Després encarem el plat fort del dia: lu cinc de vuit (la catedral). Senzillament, Impressionant:

Foto: M. Neus Baena

A tercera ronda alcem un quatre de vuit despres de dos peus desmontats i finalitzem l'actuació amb dos pilars de cinc. Totes tres colles sortíem de plaça amb un somriure d'orella a orella, però crec que això demostra que treballem! I molt!

I jove! I jove! I jove jove jove!!

Demà més.

Ten fe... però molta, eh?

2009-07-12T13:51:00.009+02:00

Bon dia Cabrits!

Ahir vam anar a Altafulla. Ja sé que gaire interès, Altafulla no desperta, només té platja amb trenta xiringuitus i tres-cents guiris per xiringuito, peròòòò hi havia diada castellera.

Així que ja em véieu a mi corrent pel mig de Tarragona perquè perdia el tren. Total, arribo a l'estació i em trobo que el tren no ha arribat. Pensava pujar sense bitllet, total, només és una parada; però un arrebatu de bonapersonitis em va obligar a anar a pagar. (En realitat no va ser un arrebatu, va ser l'Alexia, però és igual...). Quan vaig dir-li a la recpecionista la "destineishion" em va fer esperar 3 minuts de rellotge!! I després em diu:
- Són 3.10€
- Perdoni, però porto mitja hora amb el Carnet Jove de la mà
- Ah! I no has tenido tiempo para decirmelo antes?
- Sí, perdoni, no m'enrecordava
- Y si yo ahora no me acuerdo de hacerte el descuento qué?, eh?. Bueno, hoy te lo hago pero no te lo volveré a hacer. Que te quede bien claro. Te has enterado? A donde querías ir, dices?

Resultat: vaig haver de pagar un total de 2.70€. On s'ha vist això? Quina estafa! Si només son 12 km! Si es que t'entren ganes d'anar sense pagar... A sobre la billetera més borde que m'he trobat en 16 anys! Semblava ma mare!! Al final, vaig aconseguir sentar-me en un tren ple de guiris, vam arribar a Altafulla, vam veure la Diada i a les múltiples noies maques que corrien per allà, i vam tornar a l'estació per agafar el tren que tornava a Tarragona. Ojo al Dato! Vam sortir de la plaça del Pou a un quart i cinc de nou (las osho y véinteh de toa la via). Suposadament el tren sortia a les 20:37. Suposadament.

Les 20:45: Tots amb el mòbil a la mà trucant

Les 20:56: Segons el pare de l'Albert, el tren passava en dos minuts

Les 21:11: Segons l'Albert, ens han estafat.

Les 21:16: Arriba un Tren, no para.

Les 21:22: Mirem l'horari, el pròxim tren passa en cinc minuts

Les 21:27: Ni rastre del suposat tren

Les 21:30: Coii!! Allò és el treen?? (Jo veia miratges!)

Feu números.... tres i quatre nou i m'emporto una, menos quaranta segona, més mig minut, i si li sumem el IVA i li treiem el VOLVÍA... ens queda... esto... ah si! 1 horeta esperant a l'andana. Així que si heu d'agafar un tren d'eixos només us vull recordar una cosa:

Demà més!

Història lavabera

2009-07-11T13:05:00.012+02:00

Aquest matí, al obrir el correu, m'he trobat un mail d'aquestos que inclouen presentació de pagüer point que m'ha fet molta gràcia. I ja es estrany que un correu d'aquest tipus et faci la mínima gràcia. Són mails que no porten ni una paraula de text, però on tens més mails per triar que en una pàgina de contactes. I sota d'aquest piló de mails, una pila de propaganda. "Diferentes formas de estar en contacto con amigos y familiares. Descúbrelas." M'agradaria conéixer al publicista que ha escrit això!! Des de lueg, lo que se'n diu imaginació, no gaire, no! I per últim, trobes una súper-presentació de power point amb unes fotos que no havies vist en ta vida... real! Perquè sempre són les mateixes fotos. Jo crec que es pagüer-pointistes (la gent que es dedica a fer presentacions) tenen una carpeta de fotos, inicien una búsqueda de "Muntanyes Gelades" i ale, ja tenen la presentació feta! Però avui no us vull parlar sobre els mails, sinó d'aquest mail concret. S'ha d'estar ben boig per fer una presentació sobre pixaderus. Amoavé, gent: no teniu res millor a fer que buscar fotos sobre lavabos? Si es que de debò.

Ja que he tret el tema dels lavabos, m'agradaria analitzar aquestos amb una mica de profunditat. Òbviament, no em refereixo a agafar l'escobilla i netejar el vàter a fons, eh? El primer que s'ha de fer per parlar dels pixaderus mundials es classificar-los. Tenim tres llocs on pixar: L'Arbre, el vàter i el pixaderu.

L'arbre és el lloc històric on els éssers humans realitzen les seves necessitats. Penseu que en la prehistòria devia de ser molt incòmode sentar-se sobre un lavabo de canya. A la mínima que fessis pressió, te'l carregues.

Així que els humans van preferir pixar als arbres, ja que així se reguen. El segon tipus de lavabu va aparèixer a l'entrar en l'edat de pedra. Sí, sí. En aquesta època, els nostres rebesavis ja s'asseien en un vàter com el cacic manava. Això si, com tot, era de pedra sense polir. Sus imagineu unes canonades de pedra? Ells tampoc. Durant l'edat dels metalls es van modernitzar els vàters, és a dir, van canviar la pedra pel ferro. No està malament, al menos podien fer les necessitats. El problema es què, com ja sabeu, el ferro es rovella, i havent fet les necessitats era una mica engorrós que et quedés tot el cul ple de rovell. Es per això que es va inventar el paper de vàter. Més endavant, els romans van construir els primers lavabus com els coneixem avui en dia: un lloc on tots van a pixar (i a procrear en el cas de que siguin lavabos d'una botiga de corseteria). I com ho van fer? Doncs deixant aparcat el tema vàter per inventar el tema letrina. I es estrany que els romans inventessin algo. De fet, l'únic que van inventar al llarg dels seus anys (segles), va ser l'art de la còpia, tan utilitzat avui en dia pels mestres més antipàtics. I no va ser fins al segle XVIII, en ple segle de la il·lustració, quan els finolis gavatxos van inventar els vàters de porcelana, a partir d'unes troballes prehistòriques; i posats a inventar, van inventar el lavabo individual i la cua per entrar al lavabo!! Els anglesos, però, com que no entraven tots a la Londres super-poblada del segle XVIII, van inventar el germà petit del lavabo, el pixaderu. El pixaderu és un lavabo que només serveix per a que els tios pixem. I casualment, només el trobem en llocs públics, mai a casa d'algú. Què passa, què és més barat? Doncs jo també en vull un!!! Que estem en crisi!!

A partir d'aquí, l'indústria lavabera es va anant desenvolupant de forma exponencial, arribant al seu màxim esplendor al Niu-iorc del segle XXI. Guaita! Això si que es pixar a gust, xec!!

Demà, més!

Els Focs Artificials tarragonins

2009-07-10T08:45:00.011+02:00

Per tots es sabut que la primera setmana de juliol, i quan dic setmana em refereixo a la primera sencera, pues els quatre dies de mes que queden penjats, no conten; a Tarragona tenim un curiós festival pirotècnic: el concurs de castells de foc. Sembla ser que a Tarragona no sabem fer altre cosa que concuros sobre castells: Que si concursos de castells d'arena, que si concursos de castells humans, que si concursos de castells de foc. ja està bé, no? Podríem ser una mica més originals... Perquè no montem un concurs de castells de veritat?

El cas és que des de fa un grapadet d'anys, aquest concurs de castells (los focs de tota la vida) està perdent el bon ambient que tenia. Sí, sí: com a espectacle ha millorat molt, però la gent que abans s'estava calladeta de mentres feien els focs, ara no té res millor a fer a cridar. Per a què crideu? Sus penseu que us senten des del fortí? Si el van tirar a terra!!

Una altre cosa impactant sobre l'ambient dels castells de focs són els aplausus. Us heu fixat? S'ha establert una extranya relació recentment: Quant més soroll fan els focs, més aplaudeix la gent. Avui en dia, ja no importa l'espectacularitat dels coets. Que vaa! Aquí el que més fot als veins, és el que ens agrada. Sí al veí del quart li molesta la música, doncs música a tot volum. Si al del primer li molesta que caminem amb tacons pel pis, pos a caminar amb tacons! Dic jo, que ja podríem contractar a dos timbals i quatre gralles que foten més xivarri i no se'ls aplaudeix en la vida!

Però, de tot això, lo millor d'aquests dies són els atascazos. Tota la Rambla Vella saturada. Tot el passeig marítim saturat. Tota la ciutat saturada... de guardia urbana intentant dirigir el caos vers les afores, perquè tothom va a les afores. Els dies dels focs són els ideals per aparcar malament, senyors conductors!! A veure si hi ha un sol urbano posant multes!!

Ah! I al dia següent dels focs, la platja feta una porqueria... Què no sabeu, gent de la ciutat, qu la canalleta estem de vacances i necessitem platges netes!! L'ampolla de xibeca enmig de la sorra és una cosa impactant. Sobretot quan t'impacta contra el peu. I en lloc de peixos, al miracle ja han introduit una nova generació de bosses de plàstic i condons. Si total, als d'interior que no han vist mai un peix els sorprenem igual, pa'que vamó a gashtá en pesses! No nos lo podemos permitir, hombre!

En fi, que des del punt estètic els focs estan molt bé, però desde qualsevol altre punt de vista, són els dies de major caos Tarragoní (inclús des del punt de vista del peix: que amb tanta lluny, un peix se la fotria contra les roques!).

I per acabar ja, dir-sus que gràcies per haver passat pel blog, i què s'intentarà fer seguir escrivint. Això si, si hi ha material per fer-ho!